(Oriol Xirinachs) El metro es posa en mara i el captaire de l’acordió comença el seu concert. A la parada següent i per la mateix porta on està el del concert, puja el que ofereix "chupa-chups" com a reclam per pidolar. Es topen i se saluden amicalment. Es veu que són i se senten del mateix col·lectiu. El dels "cupa-chps" baixa abans el tren no reprengui la marxa; respecta així l’espai del seu company. Mentrestant, han anat pujant altres viatgers amb cara tensa, buscant quin d’ells pot aconseguir el seient buit. Quin contrast! Amistat, respecte, col·laboració, contra competència, violència, individualisme.
Es tracta d’una realitat amb la qual es troba Jesús tot just arribar en aquest món: Els que tenien possibilitats ocupen tots els "seients" de l’hostal, els pobres pastors col·laboren en la seva feina i fan lloc a Jesús: “el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal. A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat” (Lc 2,7-8)
La proclama “Pobres el món, uniu-vos!” és profundament evangèlica. La història dels nostres barris populars i les nostres fàbriques tenen llarga experiència; saben que només units ha aconseguit millorar la seva situació. I saben que només respectant les seves diferències i compartint-les sortiran endavant: “—Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu.....”
Tristament, el papa Francesc ha hagut de denunciar com a pecat del clergat el "carrerisme, i potser també el podem trobar d’alguna forma entre els fidels: “Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol!” (Lc 6. 20.24).
