Les Benaurances

Trobem avui Jesús assegut a dalt de la muntanya, com un nou Moisès, que presenta la llei nova dels benaurats, els ciutadans del Regne. La litúrgia eucaristica d'aquest diumenge ens fa ben avinent el que ja sabem: la importància de les Benaurances, i diu que ens farà bé escoltar-les sovint. És a dir, aprendre que els pobres i els qui ploren ens poden passar al davant.
Cal fer atenció davant del text de les benaurances, tan conegut i valorat. Són molts els qui en el curs de la història han maltractat i manipulat, però, unes paraules tan estimulants com les que Jesús va proclamar. Hi ha interpretacions que no concorden en res amb el pensament de Jesús. Per exemple, presentar la pobresa i el sofriment com una benedicció de Déu, com si Jesús hagués dit: acontenteu-vos com esteu, que ja tindreu després el vostre premi. Si al llarg de l'Evangeli es miren adequadament les paraules i els fets del mestre, no trobarem cap manifestació que avali que la pobresa, les humiliacions i els sofriments siguin un que regal de Déu Pare.
Altres comentaristes, i crec que amb raó, diuen que Jesús, adreçant-se als pobres i als humiliats, els donava l'enhorabona, perquè arribava el temps de posar remei als seus mals, perquè Déu suscitarà una multitud d'homes i de dones compas- sives, nets de cor, pacificadors, que lluitaran a favor vostre. I també, l'enhorabona als qui pel fet de ser compassius, nets de cor i pacificadors, es comprometen en aquesta tasca fins al punt d'avenir-se a patir pobresa, humiliacions i persecucions, per anar endavant en el servei en favor dels febles.
Qui pren les benaurances en aquest sentit és que ha entès clarament que Jesús no vol que estimem la misèria, ni les humiliacions, ni el sofriment per si mateixos, sinó que són les persones que pateixen a qui s'ha d'estimar. I que l'amor s'ha de convertir en solidaritat i en esforç per superar els obstacles i els enemics de la seva dignitat. Val certament la pena acollir aquesta manera de veure les coses.
Els cristians som homes i dones d'esperança, som testimonis de la Bona Nova. Això és el que vivim avui i tots els diu- menges, en els quals ens reunim per celebrar l'entrega de Jesús per amor fins a la mort. És per això que ell, el primer benaurat, pot i vol convidar-nos a participar en un món nou de benauran ça. Podem, doncs, instal-lar-nos en l'esperança teologal que ens vincula amb Déu, mantenint-nos en la seguretat que Déu vol el nostre goig i felicitat.
Jesús un dia ens va deixar ben clara una afirmació que no es pot oblidar: "Us he dit aquestes coses, perquè el meu goig sigui en vosaltres i el vostre goig sigui ben ple." (Jo 15,11)