(Jaume Duch) A l'Evangeli d'avui hi ha com un ressò del que celebràvem diumenge passat en la manifestació de la identitat de Jesús allà en el Jordà. Hi són presents els mateixos protagonistes: Joan i Jesús. Avui mirem Jesús amb els ulls del baptista, Joan anomena Jesús com "l'anyell de Déu, que pren sobre seu el pecat del món".
En temps passats, aquestes paraules no van ser gaire ben enteses per la comunitat. Es veia Jesús com la víctima exigida per un Déu zelós, que reclamava el sacrifici dolorós del seu Fill, com si aquest fos el preu que calia pagar per poder perdonar els homes. Cal defugir aquesta interpretació, el papa Benet XVI deia: "Hom s'aparta amb horror d'una justícia divina de la qual l'obscura còlera treu tota credibilitat al missatge d'amor." És per amor que Jesús és el salvador dels pecadors.
En aquest evangeli hi ha, també, unes paraules plenes de sentit per a nosaltres. El precursor afirma que Jesús és "el qui bateja amb l'Esperit Sant". Aquesta afirmació ens situa adequadament per poder interpretar la Redempció que Jesús ha fet possible. Jesús és el salvador de tots els homes, perquè és l'únic que disposa de l'Esperit, i l'Esperit Sant és l'únic que pot canviar els cors i el món. Els evangelis recorden sovint que Jesús era conduit per l'Esperit. Cal no perdre de vista que som cristians no sols pels ritus que celebrem, o per les normes que ens arriben de fora estant, sinó que ho som en la mesura que ens deixem transformar per l'Esperit de Jesús. Oblidar això seria una llàstima, una greu equivocació. Nosaltres hem estat batejats amb aigua i amb l'Esperit Sant, per tal que sigui l'Esperit el qui animi i impulsi la nostra vida de fills de Déu.
No es pot valorar la fe d'una persona per la seva sola adhesió a la doctrina, o al que proposa la jerarquia, o al que escriuen els savis. Cal que el seguidor de Jesús experimenti en el seu propi cor el que Jesús va experimentar en la seva vida: el guiatge i la docilitat a l'Esperit Sant. Quan les coses no van per aquest camí, amb el pas dels anys hom pot adonar-se facilment que l'adhesió a la fe esdevé descolorida i inoperant. Més important que les definicions, i les exhortacions magisterials que marquen amb precisió el rigor de les normes morals, és important el con- tacte directe amb la persona de Jesús, per viure del seu Esperit fent nostra la seva vida. És allò de Sant Pau: "Ja no soc jo qui viu, sinó que és Crist qui viu en mi."
L'Evangeli no dona respostes teòriques, sinó que convida sempre a trobar i seguir l'anyell de Déu, disposats a acollir i por- tar a terme la seva voluntat. Això és el que apunta avui el salm, entre lectures, a l'Eucaristia: "Aquí em teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat..." Si aquesta oració ens fa massa respecte potser ens hauríem de preguntar: fins a quin punt ens fiem de l'anyell de Déu?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.