(Jaume Duch) La fe és una opció personal que no coincideix pas, necessàriament, amb les opcions preses per les altres persones, per properes que ens siguin. Jesús va dir sovint que venia a portar una cosa que sembla una mica contradictòria. Per una banda, la pau, però, per altra banda, que venia a calar foc. Haurem, per tant, d'aclarir millor amb el Senyor què és el que ell espera de cadascú de nosaltres.
Davant del text de l'Evangeli d'avui convé tenir present el principi fonamental de la interpretació, que diu: "Un text fora del seu context esdevé un pretext." Es ben possible que el fragment evangèlic que considerem hagi estat utilitzat per alguns com un bon pretext per encendre fogueres i establir divisions en les relacions humanes més bàsiques. Mirem, doncs, d'entendre, tan bé com ens sigui possible, les paraules de Jesús.
No han passat gaires dies des que consideràvem corn Jesús reprimia els seus deixebles, que volien que Déu enviés "el foc del cel" per destruir un poble de samaritans que no els havien volgut acollir bé, mentre ells feien camí cap a Jerusalem. No és d'aquest foc que destrueix del que Jesús parla avui. Ell va ser en tot moment un profeta apassionat de l'amor del Pare per a tots. Ell va ser el testimoni apassionat d'un foc d'amor incontenible.
Les expressions de Jesús, la seva mateixa persona, no poden portar-nos a pensar en un amor devaluat, tou i ensucrat. La causa de l'Evangeli no té necessitat de funcionaris diligents penó buròcrates grisos i cerimoniers inofensius, secretaris estirats i innocus. Qualsevol ministeri eclesial pot derivar en ofici professional si no està sostingut per una gran passió noble; la causa de l'Evangeli no té, tampoc, necessitat de severs mestres d’ortodòxia i de rígids defensors de fórmules teòriques. I es que una paraula impersonal i freda es sempre inútil.
El foc amb el qual Jesús vol veure cremar tot el món és el de l'Esperit Sant. No va ser després de rebre l'Esperit, en forma de llengües de foc, el dia de Pentecosta quan aquells deixebles porucs i febles es van llançar a anunciar arriscadament la Bona Nova? Convé potser que ens preguntem si ens deixem portar pel mateix Esperit que els omplia a ells. Estem tan acostumats a considerar-nos com a "bons deixebles" que no acabem mai de saber si aquell foc ens ha tocat de veritat, o no. Nosaltres, que tendim a esdevenir neutrals en quasi tot, per no complicar-nos la vida, no acabem de fer res més que la viu-viu, i per això no acceptem cap tipus de conflicte, no dels que destrueixen, sinó dels que obliguen a reflexionar i prendre partit per la causa de l'Evangeli.
