La bonica trobada de Jesús a casa de les germanes Marta i Maria fa pensar que Jesús era ben rebut per aquestes amigues, i que ell es trobava be en la seva companyia. Lluc ens presenta avui una escena que ens ajuda a descobrir el que Jesús vol dels seus amics: que ells esdevinguin homes i dones, actius en la vida i en el servei als altres, però, alhora, capaços també d'intimitat amb ell, pels camins d'un cor obert que sap escoltar i compartir esperances i il·lusions.
Em sembla que no es tracta, per tant, d'interpretar les paraules de Jesús corn si ens proposes dos models ideals d'espiritualitat, que cal triar segons els gustos i les capacitats personals de cadascú. Crec que no és encertat considerar que necessàriament s'ha de triar entre ser "partidari de l'acci6ó” o ser dels que "estimen més la contemplació". No és això, amics, penso que no es tracta de contraposar tasques i formes de vida, el missatge de Jesús és profundament unificador. Tots som convidats a estimar igualment Déu i el pròxim. Ésser Marta i Maria al mateix temps.
Del que es tracta és de no viure amb angoixa, de no voler dominar-ho tot en l’existència, sinó de viure en obediència, escoltant i sempre disponibles per donar resposta. Va ser el mateix Jesús qui va dir: "No només de pa viu l'home, sinó de la paraula que surt de la boca de Déu.” Aquesta va ser la resposta de Jesús a la temptació (Lc 4). El pa és necessari, però el deixeble viu també de la Paraula. Viu alliberat de l'angoixa de les coses que s'acaben... Viu confiadament, encara que tingui mil obligacions i no dona l'abast per tot. De fet, quan l'amor ho unifica tot, no és possible distingir entre contemplació i acció.
Al veritable creient se li demana descobrir, corn a Maria i Marta, que en Jesús ho tenim tot. Si això és així, hom es pregunta: per què, doncs, costa tant trobar Déu enmig del soroll de les coses i en el silenci de la intimitat?
Per què ens costa tant dedicar-li temps i atenció? La conseqüència és que si badem, Deu acaba essent tan sols per a nosaltres algú distant, que només fa respecte i que viu en el sentit últim de l’existència, i en l'horitzó confús de les nostres lluites i esperances, així, però, no el veurem corn algú que vol, apassionadament, viure en comunió d'amor amb cadascú de nosaltres.
Déu s'ha revelat en la nostra història personal i col·lectiva, vol estar en nosaltres. No es pot oblidar que la salvació consisteix a viure per sempre en el seu amor que ho ha transformat tot en donar-se ell mateix perquè tinguem vida i la tinguem a desdir.
