Des de temps immemorials per a molts membres de l’ACO (Acció Catòlica Obrera) mataronina és tradició trobar-se al monestir de les Carmelites Descalces de Mataró (“les Tereses”) per resar junts les primeres Vespres del IV Diumenge d’Advent. Bé, per ser exactes, hi ha memòria encara de la primera vegada que es va fer, el 1990, quan aquests militants de l’ACO ho eren de la JOBAC (criatures!).
Per a mi la trobada té molta gràcia. En primer lloc per una raó litúrgica: m’encanten les “Fèries privilegiades de l’Advent”, del 17 al 24 de desembre, en què a Vespres es canten les “antífones de la O”.
En segon lloc perquè m’encanta constatar que l’espai de Mataró on els moviments de la pastoral obrera se senten millor acollits és el d’un monestir contemplatiu. Una forma com qualsevol altra de mostrar com l’acció i la contemplació estan íntimament connectades. M’ha ajudat a entendre-ho l’evidència que una militant de la JOBAC va decidir fer el seu camí com a monja dins del monestir.
Sempre és ocasió també per fer un cop d’ull al magnífic pessebre que instal·len les monges i d’un espai de conversa amb elles. És el lloc on vaig aprendre que la mística de Teresa de Jesús i de Joan de la Creu no va ser flor d’estiu: continua ben viva i actualitzada en la comunitat carmelitana.
I en tercer lloc, perquè a més a més de les vespres i del pessebre, la trobada sempre és ocasió d’alguna cosa més: d’una xerrada, d’un petit recés, o, com aquest any d’un excel·lent concert i d’una cantada comuna de nadales.
El concert enguany ha estat de luxe: el cor Dona Gòspel del Lloc de la Dona, de les Germanes Oblates, un cor que va arrencar fa uns deu anys. Una quinzena de cantaires, amb una energia fantàstica, que ens van oferir unes quantes nadales. Del seu país d’origen i del nostre. Em mirava les dones, i les seves filles que també cantaven, i pensava que deuen portar al damunt una bona motxilla i que segurament fan camí intentant driblar obstacles molt greus, cosa que no els impedia ni cantar molt bé ni fer-ho amb un to molt esperançat.
Va ser un gran regal, complementat amb la intervenció de Xavier Rodón, músic i director de Primavera per la Pau, que va dirigir públic i coral per interpretar nadales. Vam disfrutar d’allò més i va ser una bona forma pràctica d’aprendre noves nadales i de descobrir els vincles secrets entre "Sant Josep era Fuster" i la Tutaina, cançó popular colombiana, o el significat d’aquell Cholito Jesús que va néixer al Perú.
Molt bon Nadal a tots i totes!
