(Miquel Angel Maria Ballester. Delegat diocesà de pastoral del Treball de Menorca Avui el calendari civil i el calendari litúrgic coincideixen a donar protagonisme a les dones.
L’any 1977, l’ONU va declarar el 8 de Març com a Dia internacional de la Dona, recollint la tradició social que, des de feia dècades, dedicava aquest dia a les dones treballadores per reivindicar el seu dret al vot, la igualtat laboral i la fi de la discriminació.
El papa Francesc va ser molt sensible a la persistència de la desigualtat: “L’organització de les societats a tot el món encara està lluny de reflectir clarament que les dones tenen exactament la mateixa dignitat i els mateixos drets que els homes. Es diu una cosa amb la paraula, però els fets i les decisions diuen una altra realitat. És una veritat que no podem negar: les dones són doblement pobres quan pateixen situacions d’exclusió, maltractament i violència, perquè tenen menys possibilitats de defensar els seus drets” (discurs a la II trobada mundial de moviments populars, Bolívia 9 de juliol de 2015).
Per açò continua essent necessari marcar en el calendari una data que ens hi faci fixar. Idò aquesta jornada, que és al mateix temps de celebració dels avanços aconseguits i de reivindicació del camí que encara queda per recórrer, enguany coincideix amb el tercer diumenge de Quaresma, i l’evangeli que llegim avui és el conegut episodi de la trobada de Jesús amb la samaritana que treia aigua al pou de Sicar (Jo 4, 4-52). Feliç coincidència, que als creients ens convida a afegir, a la celebració i la reivindicació pròpies del 8 de març, la crida a la conversió personal perquè aquesta jornada no sigui només l’expressió d’un desig, sinó un compromís de canvi.
La samaritana del pou de Sicar és una persona doblement exclosa: perquè és dona, i perquè és samaritana. La societat del temps de Jesús relegava les dones a l’esfera privada i les excloïa del diàleg públic. De la mateixa manera, jueus i samaritans mantenien una enemistat antiga. Els jueus consideraven heretges i impurs els samaritans, i evitaven qualsevol contacte amb ells.
En l’evangeli d’avui, Jesús demana aigua a la samaritana del pou de Sicar. Ella se n’estranya: un jueu parlant amb una samaritana? Però Jesús segueix parlant amb ella i la converteix en protagonista de la seva història: la dona fa seu el missatge transformador de Jesús, deixa el càntir (la vida d’abans), i corre al poble per explicar la seva experiència, provocant la conversió de molts altres. En un món que la volia callada i marginada, Jesús la fa missionera de la Bona Notícia.
Jesús i la samaritana ens continuen interpel.lant a nosaltres, homes i dones del segle XXI. Som cridats a la conversió de la nostra mirada, i a proclamar amb paraules i fets la dignitat i la igualtat de totes les dones, i encara més de les qui, per qualsevol altre motiu, són doblement descartades..
(Publicat al Full Dominical de Menorca)
