×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Josep Maria Balcells, periodista i diputat

Publicat el 9 d'octubre de 2008 a El Punt

 

Ha mort el bisbe Carrera. El coneixia bé. Durant una llarga etapa el vaig tenir com a convidat quinzenal en un programa de Barce­lona Televisió en un cara a cara amb Ramon Espasa: un agnòstic i un creient parlant de l’actualitat, però tocant sobretot temes relacionats amb els valors. No defugia cap qüestió i es pronunciava amb valentia i alhora amb prudència sobre te­mes morals i socials, vorejant sovint l’heterodóxia eclesiàstica. Era bisbe au­xiliar. Això té connotacions de «criat de l’amo» i l’amo era el cardenal Ricard M. Caries. Les relacions entre el cardenal i el seu bisbe auxiliar no sempre van ser plàcides. Les discrepàncies es van accentuar en moments concrets. Joan Car­rera vivia amb dolor però alhora amb fermesa aquesta manera diferent de veure l’Església, però sobretot la manera dife­rent de veure el món. Carrera era un bis­be del Vaticà II, convençut que l’Esglé­sia és sobretot «poble de Déu» més que jerarquia autoritària. És vivència més que no pas ritual de pràctiques, és cons­ciència més que no pas dogma. Si Joan Carrera no va passar de bisbe auxiliar no va ser pas per falta de màrits per ocupar una seu episcopal pròpia. Veus coneixedores dels mecanismes curials assenyalen alguns «col·legues» pròxims de l’episcopat com a factors que van impe­dir l’ascens a bisbe titular.

Dialogant i valent

El bisbe Carrera creia en el diàleg: diàleg en el si de l’Església i diàleg amb el món. Va saber denunciar la dictadura. Denunciava quan calia la injustícia, però mai no sortien de la seva boca paraules condemnatòries ni per a aquells que se sentien lluny de l’Església. Era planer en el trac­te amb els veïns del barri abans i després de portar l’anell episcopal. Valorava els mitjans de comunicació. Els veia com una eina transmissora de valors i de missatges i volia que els valors i els missatges de 1’evangeli poguessin passar també a través de les ones. Ell va impulsar Rà­dio Estel, però no en va fer una ràdio sec­tària ni propagandística, sinó un mitjà per donar cabuda a la paraula de l’Església i als valors humans. Res a veure amb l’altra emissora episcopal -la Cope-, que ell havia denunciar públicament com a sectària.

Ha mort Joan Carrera. Ha mort un pont de diàleg amb la societat civil, amb els partits polítics. Ell era partidari del compromís polític. Ell mateix, de sacerdot, havia estat militant sense complexos de partits catalanistes d’inspiració cris­tiana. Un home proper al món obrer. Un home que vivia en barrí obrer. Un bisbe que entenia els capellans compromesos amb els moviments veïnals. Un bisbe que era comprensiu amb els capellans que se secularitzaven i mantenia amb ells l’amistat de sempre. Era sobretot un ho­me de fe, de conviccions, de coherència. No només era una bona persona sinó una persona bona.

Davant la capella ardent hi van desfilar durant el cap de setmana milers de perso­nes, creients i no creients. Gent anònima, gent senzilla, sobretot. Dilluns la cate­dral de Barcelona eslava plena de gom a gom: bisbes, motls preveres, molta gent senzilla, tota la classe política. Va ser un homenatge a una persona, a un bisbe, l’absència del qual es trobarà a faltar.

He perdut un amic. Hem perdut un ho­me senzill i compromès. L’Església ha perdut un referent del Vaticà II. És una llàstima, perquè l’Església avui ja no fa bisbes de la talla de Joan Carrera.