Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

D’entrada demano disculpes perquè, probablement, “qui no ho sap tot no sap res”. I potser la decisió del cardenal de Barcelona de no fer un acte ecumènic a la Sagrada Família en record de les víctimes mortes en la tragèdia de l’avió estavellat als Alps té un fonament de pes i inqüestionable. Potser és fruit de la reflexió i consulta al Consell Episcopal i potser, fins i tot, han estat consultats els membres del secretariat Permanent del Consell Pastoral Diocesà. O potser, donat que és un acte que va més enllà de la diòcesi de Barcelona, ha estat una decisió col·legiada dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense.

Però als laics que llegim els diaris, mirem webs i escoltem els mitjans només ens ha arribat la informació dels periodistes i una lamentable nota oficial de l'Arquebisbat de Barcelona on s’informa de les característiques de l’acte. Serà una Eucaristia catòlica, on podran parlar al final representants d’altres confessions religioses, que sembla que estan molt agraïts, i on cors “d’alt nivell” posaran la nota artística.

La setmana passada el mateix cardenal al Full dominical ens recordava que la principal tasca del laic cristià és ser veu de l'Evangeli i de l'Església enmig del món. Doncs amb aquest gest ens ho ha posat més difícil. Perquè ens costarà de defensar que és més evangèlic imposar la celebració de l'Eucaristia que seure de costat amb altres confessions religioses per a pregar junts davant d’un fet que commou i obre tantes preguntes. I més quan això passa en el sí d'un Estat no confessional, i després que a Colònia la celebració fos presidida pel cardenal però amb un estil ecumènic, interreligiós que uneix en el dolor i en l’esperança creients, i m'atreveixo a dir, també no creients.

Perquè algú ens preguntarà, de fet ja ho ha fet, si això està en la línia de les noves formes i actituds del papa Francesc, que tant ens està ajudant a oferir la fe des del convenciment però també des del respecte profund per la consciència i la història de l’altre. Perquè la fe només es pot proposar si s’estima als destinataris de l’oferta; perquè no hi ha autèntica evangelització que no passi a través de l’amor als altres.