Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

1. La realitat, molt dura realitat, supera la ficció més al·lucinant. Un terratrèmol. Jordi Pujol reconeix que ha tingut diners heretats del seu pare no declarats des del 1980 quan va morir el seu progenitor. Ara demana perdó i es posa a disposició de les autoritats tributàries i de les instàncies judicials.

2. ¡Quina diferència entre el Pujol jove que es declara demòcrata i catalanista davant el tribunal militar de la dictadura i el Pujol envellit que proclama aquest 25 de juliol la seva mea culpa!. El cas Pujol te molta incidència en els àmbit polític, institucional, econòmic, cívic, cultural, ètic. També religiós. Pujol sempre s’ha confessat cristià d’una manera discreta i sense exhibicionisme. Des d’aquest flanc hi ha veus que llencen els seus dards. Com aquella tuitare que es pregunta si Pujol anirà a l’infern. O la que escriu: “Els perdons a l’Església, i les responsabilitats civils i penals als jutjats. Els ciutadans de Catalunya no tenim per què perdonar res”.

3. ¿Perdó? ¿És possible el perdó? ¿Què implica el perdó des d’una perspectiva cristiana? Per respondre aquestes preguntes hom pot consultar un llibret magnífic del teòleg Gaspar Mora, “Què és ser cristià?”. En el capítol dedicat al perdó de Déu, Mora escriu: “Reconèixer el propi pecat és un dels moments més delicats i més difícils de la reconciliació de l’home amb ell mateix. És ja la maduresa pròpia dels esperits més fins. Espontàniament els homes tendim a negar el propi pecat, els dels nostres, el del nostre grup, la nostra cultura, o la nostra església. L’home és massa feble per assumir la pròpia realitat, sovint tan indigna. No té més camí que negar-la. L’àmbit del perdó de Déu fa possible aquest pas últim i definitiu. Saber-se perdonat d’entrada és el clima necessari per poder assumir de manera plena la pròpia història, la pròpia misèria, sense desesperació. És l’àmbit de la definitiva reconciliació de l’home amb ell mateix. Tot porta al reconeixement agraït, a la conversió sincera”.

4. Perdó, reconciliació, conversió van entrelligats. El que es pitjor, a més de les actuacions injustes comeses, és no demanar perdó ni perdonar. Alguns pocs exemples. L’anterior rei va demanar perdó per l’afer de Corina i els elefants. La germana del rei constitucional no demana perdó pel cas Urdangarin. Aznar no ha demanat perdó per mentir sobre les armes de destrucció massiva i anar a una guerra.