×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

1. La lluna plena de la nit del diumenge passat, impressionant, provoca sentiments d’admiració davant l’univers infinit. També, per què no?, suggereix un sentit de Déu.

2. La lluna esplèndida recorda a Francesc d’Assis, nom adoptat per Jorge Bergoglio com Papa. Sant Francesc d’Assis és amant de l’austeritat, dels pobres i de la natura. És ’home del “Càntic de les criatures”.

“Lloat sigueu, Senyor meu,

per la germana lluna i les estrelles:

al cel les heu formades clares, precioses i belles”

3. El predecessor del papa Francesc, Benet XVI, va explicar-se al respecte seguint la tradició dels primers pares de l’Església. Segons Joseph Ratzinger, la lluna és imatge de l’Església i el sol és imatge del Déu de Jesús. La lluna no és el sol. L’Església no és Jesús. La lluna (l’Església) és un desert de sorra i roques sense llum pròpia. Rep la llum del sol (Jesús). L’Església (la lluna) sense Jesús (el sol) és obscuritat. Si l’Església dona llum és gràcies a Jesús.

4. Hi ha també el batejat com el “Discurs de la lluna”, recordat en aquesta web. Són les paraules del papa Joan XXIII en la nit de l’11 d’octubre de 1962 a la plaça de Sant Pere al començar el concili de l’aggiornamento, el Vaticà II. La lluna lluïa dalt del cel. Joan XXIII, ancià ple de bondat i saviesa, va començar així: “Estimats fillets, estimats fillets, escolto les vostres veus. La meva és una sola veu, però resumeix la veu del món sencer. Aquí, de fet, està representat tot el món. Es diria que, fins i tot, la lluna ha vingut de pressa aquesta nit, observeu-la allà dalt, per mirar aquest espectacle. És que avui clausurem una gran jornada de pau. Sí, de pau: Glòria a Déu i pau als homes de bona voluntat”.

5. Cap el final del discurs, breu però tant impressionant que és inoblidable, Joan XXIII va dir: “Retornant a casa, trobareu els nens. Feu-los una carícia i digueu-los: aquesta és la carícia del Papa. Potser trobareu alguna llàgrima per eixugar. Tingueu una paraula d’ànim per qui sofreix. Sàpiguen els afligits que el Papa està amb els seus fills, especialment en l’hora de la tristesa i l’amargura. Recordem tots, especialment el vincle de la pau. Cantant, o sospirant, o plorant però sempre plens de confiança en Crist que ens ajuda i ens escolta, prosseguim serens i confiats el nostre camí”.