×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 1. El filòsof Bernat Dedéu escriu un post en el seu blog contra un article preciós del periodista Manuel Cuyàs a “El Punt Avui” sobre Jordi Pujol. Dedéu critica durament a Pujol, Cuyàs i el que ell qualifica de “missaires” amb un estil i un llenguatge característics del  fonamentalisme religiós més ultra.

2. Segons Dedéu, Pujol  s’ha rodejat d’intel.lectuals “missaires” com Albert Manent o Carles Duarte. “Missaire”, segons el Diccionari, significa “molt devot, que va molt a missa, a l’Església”. Un filòsof com Dedéu hauria de revisar la seva dogmàtica sobre els “missaires”.

3. El catòlic Pujol sempre tindrà l’honor, malgrat la seva confessió recent, que va ser perseguit, detingut, torturat, jutjat en consell de guerra, condemnat i empresonat pel règim franquista. El catòlic Duarte és un extraordinari poeta de gran cultura. El catòlic Manent i el catòlic Josep Benet feren possible l’entrevista de “Le Monde” a l’abat Aureli M. Escarré que va ser un cop molt dur contra el nacional catolicisme franquista. Benet va participar en les primeres eleccions catalanes a les llistes del PSUC amb un altre destacat catòlic com Alfonso Carlos Comín. Tots ells seguiren les petjades del cardenal Francesc Vidal Barraquer que es va oposar a l’aixecament de l’exèrcit i va tenir que exiliar-se. Mols laics cristians, que Dedéu menysprea com “missaires”, participen d’aquest compromís eclesial i cívic. I també monges com Teresa Forcades, Lucia Caram, Maria Victòria Molins i moltes altres sense projecció mediàtica com les del Cottolengo que, amb silenci i discreció, atenen malalts que són crònics i no tenen recursos econòmics ni familiars.

4. Bernat Dedéu no hauria de desconèixer que ateus, agnòstics, anticlericals han trobat refugi en centres eclesials i temples on es celebren misses. Poden citar-se, per exemple, el monestir de Montserrat, el convent de Caputxins de Sarrià, les parròquies de Sant Medir i Sant Agustí. Son espais que, de manera clandestina durant la dictadura, han acollit la creació i les reunions de partits i sindicats com Convergència, Comissions Obreres, Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, tancades contra les penes de mort, reunions de l’Assembla de Catalunya. Dedéu tampoc hauria d’ignorar la missió jugada per les parròquies als barris perifèrics de Barcelona i d’altres ciutats de Catalunya. El règim franquista i corrupte creava barris desestructurats i sense un mínim decent de serveis, però els sacerdots de l’època, a més de celebrar missa, donaven acollida a milers d’immigrants i participaven en la creació d’estructures de cultura i convivència.

5. Bernat Dedéu hauria de saber que això també ho feien “missaires”. Gent com Pujol, Duarte, Manent, Benet, Comín, i predecessores de Forcades, Caram, Molins.