Vés al contingut

L’Ascensió del Senyor. Cicle B
Barcelona, 17 de maig de 2015

Cap a l’any 9 abans de Crist, els pobles grecs de la província romana de l’Àsia van prendre el determini de canviar el calendari.
En endavant, la història de la Humanitat no es comptaria a partir de la fundació de Roma com fins aleshores sinó a partir del naixement de l’emperador August.
La raó per fer-ho era de pes.
Perquè els havia sigut Bona Notícia per a tothom ja que havia portat la pau introduint en el món un ordre nou.
August era el gran benefactor i salvador.

Els cristians començaren a proclamar un missatge molt diferent:
“La Bona Notícia no és August sinó Jesús.”
Per això l’evangelista Marc va titular així el seu evangeli: “Bona Notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu.”
I per això, en el seu evangeli, el manament final del Ressuscitat és aquest: “Aneu pel món sencer i proclameu la Bona Nova.”

Bona Notícia és una realitat que, enmig de tantes experiències dolentes, porta a la vida de la gent una esperança nova i regeneradora.
Les bones notícies
–aporten llum
desvetllen l’alegria
donen un nou sentit a tot i a tothom
animen a viure d’una manera més oberta i més fraterna.

Tot això i més és Jesús.
Però... ¿com proclamar-lo avui com a Bona Notícia?

Podem explicar doctrines sublims sobre Jesús: En Ell està la salvació de la humanitat, la redempció del món, l’alliberació  definitiva de la nostra esclavitud, la divinització de l’ésser humà.
Tot això és ben cert.
Ara bé: no és suficient.

Perquè no és el mateix exposar veritats quin contingut és teòricament bo pel món sobe que fer que la gent pugui experimentar a Jesús com una realitat nova i bona en la seva pròpia vida.
No és difícil d’entendre perquè la gent sentia a Jesús com a Bona Notícia. Perquè tot el que Ell deia i feia els feia bé.

Concretament:
–els treia la por a Déu
els feia sentir la seva misericòrdia
els ajudava a viure compresos i perdonats.

Tota la seva manera de ser i de fer eren realitats bones per a tots
era compassiu i proper
acollia els més oblidats
abraçava els més petits
beneïa i curava els malalts
es fixava i atenia els desenganyats/desesperançats

Tota la seva actuació introduïa en la vida de les persones realitats bones:
la salut
el perdó
la veritat
la força interior
l’esperança

En resum: era una gran sort trobar-se amb Ell!

Què introduïm nosaltres en la vida del nostre pròxim?
¿Penseu que és una gran sort trobar-se amb nosaltres com ho era trobar-se amb Jesús?
¿La claror i la llum del nostre cor es tradueix en el somriure franc, amable i obert a tothom, encara que no se’l mereixin però el necessitin?
Què vols irradiar amb cara de pomes agres?
I, a qui?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.