Vés al contingut

Diumenge XXIX de durant l’any. Cicle A

Barcelona, 22 d’octubre de 2017

La trampa que paren a Jesús està ben pensada: “¿És lícit o no de pagar tribut al César?” La pregunta és francament verinosa.

Si contesta negativament, el podran acusar de rebel·lió contra roma.

Si accepta la tributació imposada quedarà desacreditat davant d’aquella gent que viu en la misèria espremuda pels impostos, i a qui ell tant estima i defensa, els últims dels últims.

Jesús els demana que li ensenyin la moneda del tribut.

Ell no en té cap de moneda perquè viu com un vagabund itinerant, sense terres ni feina fixa, ni cap ingrés. És un pobre, pobre. Fa temps que no té problemes amb els recaptadors.

Després, els pregunta per la imatge que apareix en aquell denari de plata que li ensenyen. Representa Tiberi i la llegenda diu: Tiberius Caesar, diví Augusti Filius Augustos.

Al revers s’hi podia llegir: Pontifex maximus.

El gest de Jesús ja és clarificador.

Els seus adversaris viuen esclaus del sistema, ja que, en utilitzar aquella moneda encunyada amb símbols polítics i religiosos, estan reconeixent la sobirania de l’emperador romà.

No és el cas de Jesús, que viu de manera pobra però lliure, dedicat als més pobres i exclosos de l’imperi i de la religió. És a dir: els que no són ningú ni signifiquen res.

Llavors, Jesús hi afegeix una cosa que ningú li ha plantejat.

Li pregunten pels drets del César i Ell els respon recordant els drets de Déu.

“Retorneu al César això que és del César, i a Déu allò que és de Déu.”

La moneda porta la imatge de l’Emperador, però l’ésser humà, com ens recorda el vell llibre del Gènesi, és “imatge de Déu”.

Per això, mai no ha de ser sotmès a cap emperador.

Jesús ho havia recordat moltes vegades:

-els pobres són de Déu

-els petits són els seus fills predilectes

-el Regne de Déu els pertany

-ningú no ha d’abusar-ne, dels pobres.

Jesús no diu que una meitat de la vida: la material i econòmica, pertany a l’esfera del César i, l’altra meitat: l’espiritual i religiosa, a l’esfera de Déu.

No és això el que diu Jesús.

El seu missatge és un altre: Si entrem al Regne, no hem de consentir que cap César sacrifiqui el que només pertany a Déu:

-els famolencs del món

-els subsaharians abandonats al desert

-els sense papers de les nostres ciutats

etc.

Per aquesta trista feina d’abusar dels indefensos que cap César compti amb nosaltres.

Ni cap césar, ni cap rei, ni cap president de República, ni cap governador civil, ni militar, ni cap alcalde, ni cap agutzil.

Perquè els pobres, els sense veu ni vot, els ningú de ningú, són de Déu i d’aquells que els estimen i els ajuden.

Temàtica

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.