Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Cap d’any 2020

Barcelona, 1 de gener de 2020

Un dels déus típicament romans s’anomenava Janus. Aquest déu, de primer, era considerat el sentinella de la llar i, més endavant, el guardià de les entrades de la casa. Hom el representava amb dues cares, una que mirava cap endins i l’altra cap enfora.

Janus era el déu del començament i se l’invocava abans que cap altre en iniciar el dia. Per això, es va posar el seu nom al primer mes de l’any: Janus, Januarius, Gener. La cara de Janus que mirava el passat era melangiosa i la que mirava el futur, somrient. Ara bé, aquestes dues cares eren susceptibles de canviar de posició.

Els seus devots, els romans, creien que el rostre somrient de Janus, podia conjurar-se a base de xivarri i de cridòria. Un costum que van heretar i que encara dura.

També vam heretar, en aquest cas dels jueus, el costum – més còmic que no pas simpàtic – de menjar els 12 grans de raïm, que era signe d’hospitalitat en l’antic Israel: un gra de raïm per a cada hora de permanència de l’hoste a casa, ampliat més endavant a la celebració de les festes familiars com a expressió de bons auguris.

Passa, però, que els cristians festegem l’entrada d’un any amb perspectives diferents a les dels romans o els jueus. Què celebrem nosaltres?

Nosaltres no celebrem la festa d’un déu que tant pot mirar-nos somrient com amb cara de pomes agres. Celebrem la confiança profunda que ens dóna el saber que entrem a un nou any acompanyats d’un meravellós company de viatge que ens acaba de néixer a Betlem: Jesús Salvador.

Mentre la vida d’alguns s’assembla a una torxa, la de molts altres s’assembla a una cigarreta: la torxa es porta dreta i crema i es gasta irradiant llum, la cigarreta, en canvi, és horitzontal, es consumeix sense flama, fent fum i deixant un rastre de boira i cendres.

Com decidim anar nosaltres pels camins d’aquest any que avui comença? Essent torxa o cigarreta? Bona pregunta, oi?