Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

2n Diumenge de Pasqua. Cicle C. 
Barcelona, 3 d’abril de 2016. 

Els deixebles es troben de bell nou amb el que els havia cridat, Jesús Ressuscitat –vencedor de la mor – al que havien deixat ben sol a l’hora del tràngol. 
Les dones abracen al que havia defensat la seva dignitat i les havia acollit com a veritables amigues i col·laboradores. 
Pere, plora en veure’l i ja no sap si l’estima més que els altres. Només sap que l’estima.
Maria de Magdala obre el seu cor a Aquell Jesús que l’havia seduïda per sempre. 
Els pobres, les prostitutes i els indesitjables el senten ben a prop seu com el seu veritable i únic Defensor davant del món i de Déu.

Ara, hauran d’aprendre a viure de la fe. I omplir-se de l’Esperit de Déu.
Ara, hauran de recordar les seves paraules i actualitzar els seus gestos. O al revés: primer fets, després paraules. 
Però, el que de debò compta és que Jesús, el Senyor, està amb ells ple de vida per sempre. 

Tots experimenten el mateix:
–una pau fonda
–i una alegria desbordant i contagiosa.

Les fonts evangèliques, tan sòbries sempre en parlar de sentiments, aquí ho remarquen un i altre cop: el Ressuscitat desvetlla en ells alegria i pau. 
I jo em pregunto:
¿A on està avui l’alegria en una Església a vegades 
–tan cansada
–tan seria
–tan poc donada al somriure i al riure
–amb tan poc humor i humilitat per a reconèixer els seus errors i limitacions?

¿A on està la pau en una Església tan plena de pors, de recels i desconfiances buscant sempre la seva pròpia defensa més que no pas la felicitat de la gent?
¿Fins quan podrem seguir defensant les nostres doctrines d’una manera tan monòtona i avorrida si, al mateix temps, no experimentem 
–l’alegria de viure
–el goig
–el contagi en Crist?

¿A qui atraurà la nostra poca fe si, a vegades, ja no podem ni aparentar que realment vivim d’ella?
I, si no vivim del Ressuscitat, ¿qui omplirà el nostre cor i qui alimentarà la nostra alegria?
I si falta l’alegria que ve de Jesús ¿qui podrà comunicar quelcom nou i bo
–als que dubten
–als que ploren
–als que es desesperen
–als que fracassen?
¿Qui podrà contagiar renovada esperança als que pateixen i s’ho passen malament i pèssimament? 

Si volem ser creïbles, hem de ser autèntics. 
Ho som, nosaltres, d’autèntics?
Autèntics en el que pensem
Autèntics en el que diem
Autèntics en el que fem?