Vés al contingut

Diumenge XVII de durant l’any. Cicle B

Barcelona, 29 de juliol de 2018

Segons l’evangelista Marc, els deixebles es desentenen d’aquella gent necessitada i li diuen a Jesús dues paraules que posen en evidència la seva falta de solidaritat i el seu crescut individualisme clarament egoista.

“Acomiadeu-los, que vagin als poblets i que es comprin el menjar.”

Què vol dir això?

-que la fam de la gent no és problema d’ells

-que cadascú s’espavili pel seu compte.

Com els hi respon Jesús?

Jesús els respon amb unes paraules realment sorprenents. Els diu: “Doneu-los vosaltres de menjar.”

És a dir, no s’ha d’acomiadar ningú en aquestes condicions de necessitat real.

És el grup de deixebles el que s’ha de preocupar d’aquesta gent necessitada.

La veritable solució no està en els diners.- està en la solidaritat.

Amb diners, només menjaran els que tinguin la bossa plena.

Perquè mengin tots és absolutament necessari compartir el que hi ha.

Davant les paraules de Jesús, el grup dels deixebles reacciona.

Un noi té cinc pans de civada i un parell de peixos. No és molt. Però, el que hi ha, està a disposició de tots.

Jesús pronuncia l’acció de gràcies a Déu i els posa en una nova dimensió. – Ja no pertanyen ni al noi ni als deixebles: són un regal de Déu.

Ningú té dret a acaparar mentre hi hagi algú que passi gana.

¿Hi ha en el món realitat més escandalosa i absurda que la fam i la misèria de tantes persones?

¿Hi ha realitat més injusta i més inhumana que la nostra glaçada indiferència?

¿Hi ha realitat més contrària a l’evangeli que desentendre’ns dels que moren de fam?

Si realment som solidaris, segur que compartirem.

Què compartim, nosaltres?

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.