Diumenge XIII de durant l’any. Cicle C.
Barcelona, 26 de juny de 2016.
La història de la intolerància està profundament lligada a la història de les religions. I amb això, intolerància i violència –beneïdes per la religió– han anat agermanades.
S’ha dit, i amb raó, que les idees grandioses costen nombrosos sacrificis.
Elles justifiquen la violència i la desitgen. És el que estaven proposant Santiago i Joan. I això és el que Jesús refusa amb tota energia.
Perquè Jesús no admet la intolerància religiosa. La intolerància és el que més ens deshumanitza.
En canvi, el seguiment de Jesús ens fa més humans, perquè avantposa la bondat i l’honradesa de Jesús a qualsevol altre interès. Fins i tot, quan es tracta d’interessos o vincles tan forts com pot ser el deure religiós d’enterrar el propi pare.
Quan la humanitat i la bondat arriben fins aquests extrems és que estem davant d’una bona persona.
En el fons, el que això ens ve a dir és que el projecte del seguiment de Jesús és el projecte de la llibertat al servei de la misericòrdia.
En aquesta fórmula hi radica el centre mateix de l’evangeli i la seva sorprenent actualitat.
Perquè si alguna cosa necessitem avui és la llibertat que sobrepugi totes les nostres pors.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.