Sense ajuda pràctica als desgraciats de la terra no hi ha veritable progrés humà. Diumenge III de durant l’any

Diumenge III de durant l’any. Cicle A.
Barcelona, 22 de gener de 2017.

Resulta fàcil resumir el Missatge de Jesús.
Déu no és un ser indiferent i llunyà que es mou en el seu món desconegut interessat només pel seu honor i els seus drets.
Déu és Algú que busca per a tots el millor. La seva força salvadora està actuant en el més fondo de la vida.
Només vol la col·laboració de les seves criatures per conduir el món a la seva plenitud: “El Regne de Déu està a prop. Canvieu.”

Però, què és col·laborar en el projecte de Déu? I, en què s’ha de canviar?
La crida de Jesús es dirigeix a tots, perquè tots hem d’aprendre a mirar la vida i a actuar d’una manera diferent.

Concretem punts clars:

Primer: la compassió ha de ser sempre el principi d’actuació.
Cal introduir en el món compassió cap els que pateixen: “Sigueu compassius com ho és el Pare del Cel.”
Sobren del tot les grans paraules que parlen de justícia, igualtat o democràcia. Sense compassió cap als últims no són res ni valen res les paraules més eloqüents.
Sense ajuda pràctica als desgraciats de la terra no hi ha veritable progrés humà o que mereixi aquest nom.

Segon: la dignitat del últims ha de ser la primera fita, el gran objectiu. “Els últims seran els primers.” Cal donar a la història una nova direcció. Cal posar a la cultura, a l’economia, a les democràcies i a les esglésies mirant cap els que no poden viure d’una manera digna.

Tercer: cal impulsar un procés de curació que alliberi la humanitat de tot el que la destrueix i degrada. “Aneu i cureu.”
Jesús no va trobar un llenguatge millor ni més clar, ni més entenedor:
–el decisiu és curar
–alleujar les sofrences
–compartir-les
–sanejar la vida
–construir una convivència orientada cap el màxim de felicitat per a tots.
Aquest és el gran testimoni i l’herència de Jesús.
Mai ni enlloc no es construirà la vida, tal com Déu la vol, si no és alliberant als últims de la seva humiliació i del seu patiment.

Com hi pensem col·laborar nosaltres que ens tenim per bones persones?
Sobren totes les excuses que sempre tenim a punt. Falten compromisos personals que responguin amb fets, no amb paraules eloqüents.
Què respondrem nosaltres?

És més fàcil formular preguntes que no pas trobar bones respostes. És a dir, convincents.
Els infants, com més espavilats, més preguntes fan i no sempre resulta fàcil respondre-les. Si us preguntessin quina és la síntesi, el resum del missatge de Jesús, què respondríeu?