"La relació entre homes i dones segueix precària i malaltissa fins i tot dins de l’Església"

Diumenge XIII de durant l’any. Cicle B

Barcelona, 1 de juliol de 2018

L’incident narrat per Marc és molt i molt atractiu.

Una pobra dona avergonyida i temorosa s’apropa a Jesús secretament amb la segura confiança de quedar curada d’una malaltia que la humilia des de fa temps.

Arruïnada pels metges, sola i sense futur, ve a Jesús amb una gran fe.

Únicament busca una vida més digna i més sana.

En el rerefons del relat s’endevina la gravetat del seu problema, de la seva malaltia.

La dona pateix pèrdues de sang: una malaltia que l’obliga a viure en un estat permanent de discriminació i d’impuresa ritual segons la llei jueva.

La llei l’obliga a evitar el contacte amb Jesús i, amb tot, és precisament aquest contacte el que la podria guarir, curar.

La curació es produeix quan aquella dona, educada en unes categories religioses que la condemnaven a la discriminació, aconsegueix alliberar-se de la llei jueva per confiar en Jesús.

En aquell profeta enviat per Déu, hi ha una força capaç de salvar a aquella malalta crònica.

Ella, de sobte, va notar que el seu cos estava curat i Jesús va notar la força salvadora que havia sortit d’Ell.

Aquest episodi, aparentment insignificant, és un exponent més del que es recull de manera constant en les fonts evangèliques

-l’actuació salvadora de Jesús, compromès sempre en alliberar la dona

-de l’exclusió social

alliberar-la

-de l’opressió de l’home, típica de la família patriarcal

alliberar-la

-de la dominació religiosa dintre del poble de Déu. Dominació escalvitzant.

Seria avui anacrònic, és a dir, fora de temps, presentar Jesús com un feminista dels nostres dies compromès en la lluita per la igualtat de drets entre dona i home.

La seva actuació és més radical.

La pretesa superioritat de l’home i l’obligada submissió de la dona.- no vénen de Déu.

Per això, entre els seguidors de Jesús, superioritat i submissió han de desaparèixer.

Jesús entén el seu moviment com un espai sense dominació masculina.

Malauradament, la relació entre homes i dones segueix precària i malaltissa fins i tot dins de l’Església.

Les dones encara no poden notar la força salvadora que surt de Jesús

-és un dels nostres pecats. Un pecat típicament masculí i clerical

El camí de la curació i de la recuperació de la dona és ben clar:

-cal suprimir les lleis, costums, estructures i pràctiques habituals que generen discriminació de la dona

-i fer de l’Església un espai sense dominació masculina i clerical.

Dominació que, avui per avui, és encara total i opressiva. Absolutament lamentable i criticable i que hauria de ser totalment escombrada de la vida de l’Església del segle XXI.