El referent de la persona amb fe és Jesús

Diumenge VI de durant l’any

Barcelona, 16 de febrer de 2020

Com heu pogut apreciar vosaltres mateixos, un evangeli llarg, bastant llarg. Mirarem de resumir-ho. Aquí, Jesús deixa ben clar quina és la millor relació possible amb Déu. La millor relació possible amb Déu radica i es concreta en la millor relació amb les persones. De manera que la religiositat de Jesús es viu en l’alteritat, en la relació amb l’altre.

Més concretament, pretendre estar bé amb Déu mentre es mantenen relacions tèrboles, distants, fredes o perverses amb les persones és el pitjor engany i mentida en la que viuen moltes persones que es tenen per bones i cristianes.

Conseqüències pràctiques: Primera: no t’apropis a l’altar si saps que algú té alguna queixa contra tu. Segona: no diguis res que pugui molestar o ofendre a algú. Tercera: abans d’anar al jutjat de guàrdia mira d’arreglar, amistosament, els teus problemes. Quarta: que mai no et domini la febre d’apropiar-te del que no és teu.

Quina és la millor relació que podem tenir amb Déu? La mateixa, exactament la mateixa que tenim amb les persones concretes. Mireu: el referent de l’home amb fe és Jesús. La religiositat de Jesús: ell la va viure amb alteritat.

Què vol dir això? Si l’altre no compta res per a mi, tampoc no compta res Déu per més que jo vagi a missa, combregui i resi. Aquesta és una religiositat de comèdia, de ficció, de mentida.

Pretendre estar bé amb Déu mentre es mantenen relacions tèrboles, distants, fredes o perverses amb les altres persones és l’engany més greu en el que cauen moltes persones que es tenen per religioses i creients.

De fet, no creuen en Déu perquè practiquen la mentida sistemàtica en relació als altres. Són ateus pràctics. Són simples comediants.