Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge 4t d’Advent

Barcelona 22 de desembre de 2019

D’aquí a 8 dies ja haurem passat el Nadal. Les fartaneres, les indigestions, el bicarbonat, els excessos, la disbauxa d’alcohol, les despeses desmesurades, etcètera.

¿Haurà quedat algun espai per la devoció sincera, per la solidaritat activa i fraternal? Per a la majoria, no. La majoria celebra el que ignora. I ho celebra egoísticament. Això no té res a veure amb l’Evangeli.

Què és el Nadal? El Nadal és molt més que tot aquest ambient superficial i manipulat que es respira aquests dies en els nostres carrers i aparadors. El Nadal és una festa molt més fonda i alegra que tots els artilugis i trampes de la nostra societat de consum.

Els creients hem de recuperar de bell nou el cor d’aquesta festa i descobrir darrere de tanta faramalla el misteri que dóna origen a tanta alegria. No entendrem res del Nadal veritable si no sabem fer silenci en el nostre cor i obrir la nostra ànima al misteri de Déu que se’ns apropa. Hem de reconciliar-nos amb la Vida que se’ns ofereix i assaborir la festa de l’arribada d’un Déu Amic.

Enmig del nostre viure diari, a vegades tan insubstancial, apagat i trist, se’ns convida al goig sense fronteres.

Com diu S. Lleó Magne: “No pot haver-hi tristesa quan neix la Vida”. No es tracta d’una alegria insulsa i frívola. L’alegria d’aquells que estan alegres sense saber perquè. Nosaltres, creients, tenim motius sobradíssims pel goig radiant, per l’alegria plena i per la festa solemne: Déu s’ha fet home i ha vingut a habitar entre nosaltres. Hi ha una alegria que només poden gaudir-la els que s’obren al veïnatge de Déu i deixen acaronar-se per la seva tendresa. Una alegria que ens allibera de les pors i les desconfiances da Déu.

Per què? Com témer un Déu que se’ns apropa com un nen? Com fugir davant de qui se’ns apareix com un menut fràgil, indefens i vulnerable? Déu no ha vingut armat de cap poder per imposar-se als homes. Déu se’ns ha apropat en la tendresa d’un nen al que podem fer somriure o plorar. Déu no pot ser ja l’Ésser Omnipotent i Totpoderós que nosaltres sospitem reclòs en la serietat i el misteri d’un món inaccessible.

Déu és aquest nen lliurat carinyosament a la humanitat. Aquest petit que busca la nostra mirada per alegrar-nos amb el seu somriure. El fet, inaudit, de què Déu s’hagi fet nen diu i explicita més de com és realment Déu que totes les nostres cavil·lacions i especulacions sobre el seu misteri. Si sapiguéssim i volguéssim aturar-nos en silenci davant d’aquest Nen i acollir des del fons del nostre ésser tot el veïnatge i tendresa de Déu, potser entendríem, perquè el cor d’un creient ha d’estar amarat d’una alegria diferent aquests dies de Nadal: senzillament perquè Déu està amb nosaltres. Estem nosaltres amb Ell?