Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Diumenge XXVIII de durant l’any. Cicle B

Barcelona, 14 d’octubre de 2018

 

En quina mena de cultura vivim avui nosaltres?

Com qualificar-la?

Vivim en la cultura del tenir. I com més, millor.

L’estil de l’home contemporani es va orientant cada cop més

cap el tenir

cap a l’acaparar

cap al posseir.

Per a molts, aquesta és l’única feina rendible i sensata.

Certament

-guanyar diners

-poder comprar coses

-posseir tota mena de béns pot produir un cert benestar

Per què?

Perquè gràcies als diners i a les possessions la persona se sent

-més segura

-més important

-amb una major autonomia

-amb més poder i prestigi social.

Però, el posseir més i més

-no és suficient

-no sosté l’individu

-no el fa créixer ni com a persona ni com a subjecte generós.

I per què no el fa créixer?

Perquè, sota l’imperi dels diners, la persona, cada cop més, va introduint en la seva vida necessitats artificials, necessitats falses, necessitats inútils, necessitats tòxiques i verinoses.

La persona s’oblida de l’essencial. Es rodeja d’objectes i de possessions, però s’incapacita per a la relació viva, franca i lleial amb els altres.

Què passa aleshores?

Passa que la persona acaba caient en la frustració i el buit existencial i la pretesa felicitat s’evapora, quedant en no res.

Aquestes persones obsessionades en tenir més i més, obliden que per a ser autèntics, necessiten

-sortir d’ells mateixos

-rompre la closca de l’egoisme

-servir una causa

-lliurar-se, entregar-se

-estimar realment algú

-comprometre’s

-compartir.

Sense aquesta auto-transcendència no pot haver-hi veritable felicitat ni veritable realització personal.

És ben significativa i alliçonadora l’escena evangèlica d’avui.

Un ric s’acosta a Jesús.

No li pregunta per la vida present perquè ja la té prou ben assegurada i resolta.

Què és el que vol el ric?

Que la religió li asseguri la vida eterna.

Jesús li parla clar i sense embuts.

Què li respon?

“Et falta una cosa: alliberar-te de les teves riqueses i aprendre a compartir amb els realment necessitats.”

Vet aquí la resposta de Jesús.

Què ens diria avui Jesús a nosaltres si li féssim la mateixa pregunta?

Per a compartir no cal ser ric. És suficient tenir bon cor.

Quina mena de cor tenim nosaltres?

-un cor egoista i eixut

o bé

un cor generós i solidari?