Vés al contingut

5è Diumenge de de Quaresma. Cicle C.
Barcelona, 13 de març de 2016.

És sorprenent veure Jesús rodejat de tantes dones:
–amigues entranyables com Maria Magdalena o les germanes Marta i Maria de Betània
seguidores fidels com Salomé, mare d’una família de pescadors
dones malaltes
prostitutes de poble.

De cap profeta s’ha dit una cosa semblant.

Què trobaven en Jesús aquestes i altres dones?
Perquè les atreia tant?
La resposta que ofereixen els evangelis és prou clara i eloqüent.

Jesús les mira amb ulls diferents
les tracta amb una tendresa i respecte desconeguts
–defensa la seva dignitat
les acull com a deixebles.

Ningú fins aleshores les havia tractat així.

Com les veia i les jutjava la gent?
La gent les veia com a font i causa d’impuresa ritual. Les tenia per l’esca del pecat.

Trencant prejudicis i tabús, Jesús s’apropa a elles sense cap temor
les accepta a la seva taula
fins i tot, es deixa acariciar per una prostituta agraïda.

Com les consideraven els homes?
Com ocasió i font de pecat i desordre.
Des de menuts se’ls prevenia i advertia per no caure en les seves arts de seducció.

Curiosament i en contra d’aquest prejudici, Jesús carrega l’accent en la responsabilitat personal dels homes i diu: “Tot aquell que mira una dona amb mala intenció ja ha comés adulteri en el seu cor.”

S’entén bé la reacció de Jesús quan li presenten una dona sorpresa en adulteri amb intenció d’apedregar-la com manava la llei jueva.
De l’home no se’n diu res. Ni se’n parla!
És el que solia passar sempre en aquella societat masclista: es condemna i es lapida la dona perquè ha deshonrat la família i –oh paradoxa!– es disculpa, amb sospitosa facilitat, l’home.

Com reacciona Jesús?
Jesús no suporta la hipocresia social construïda i defensada pel domini exclusiu i abusiu dels homes, dels mascles.
Amb senzillesa i contundència admirables, Jesús accentua la veritat, la justícia i la compassió.
Els hi diu: “El que estigui sense pecat que llenci la primera pedra.”

Els rabiüts acusadors es van retirant avergonyits. L’Evangeli remarca “començant pels més vells.”
Saben de sobres que ells són els més responsables dels adulteris que es cometen en aquella ciutat.

Jesús s’adreça a aquella dona humiliada pels mascles acusadors i li parla amb respecte i tendresa: “Tampoc jo no et condemno. Segueix el teu camí i d’ara en endavant no pequis més.”

Què volen dir aquestes paraules?
Què signifiquen realment?
Signifiquen i expressen que Jesús confia en aquella dona. Jesús li desitja el millor. Jesús l’anima a no pecar.
Però –i fixem-vos bé en això– dels llavis de Jesús no en surt ni en sortirà cap condemna explícita i humiliant.

I jo pregunto:
Qui ens ensenyarà avui a mirar la dona amb els ulls de Jesús?
Qui introduirà en l’Església i en la societat
la veritat
la justícia
i la defensa de la dona seguint l’estil i el tarannà de Jesús?

Hem de ser més receptius, més compromesos i més pràctics.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.