Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XX de durant l’any. Cicle B
Barcelona, 16 d’agost de 2015

Quan l’evangelista Sant Joan vol insistir i remarcar en una realitat d’importància decisiva posa en llavis de Jesús paraules que repeteixen, una i altra vegada, la mateixa idea amb diversos matisos.
Per exemple:
“Jo sóc el pa viu baixat del cel.”
“El que el mengi, viurà per mi.”
“El que mengi d’aquest pa viurà per sempre.”
Aquí s’està parlant de l’Eucaristia. Però no només d’ella.

L’afirmació bàsica i central és aquesta: Jesucrist és font de vida per tot aquell que s’alimenta d’Ell. 
En Jesús no hi trobarem cap doctrina, cap filosofia, cap religió fonamentada en una llei complicada. 
En Jesús ens trobarem amb algú ple de Déu i capaç d’alimentar el nostre anhel de vida i de vida eterna.

En les societats modernes es parla molt de qualitat de vida.
Desgraciadament, només es tracta de la qualitat d’algun producte més o menys especial. 
Ens sembla que la vida millora quan millorem
–el model del nostre cotxe
–la capacitat del nostre ordinador
–o la urbanització on vivim.

Però, tinguem-ho ben clar això: es pot tenir tota la qualitat de vida que ofereix la societat moderna o els nostres recursos econòmics i... no saber viure. 
No és gens estrany veure persones quin únic objectiu és omplir el buit de les seves vides omplint-lo
–de plaers
–d’excitacions
–de diners a dojo
–d’ambicions
–de poder, etcètera, etcètera.

Molts es dediquen, amb gran desfici, a omplir les seves vides de coses i més coses. Però, les coses són realitats mortes que no poden nodrir el nostre insaciable desig de viure. 
No és casual que vagi creixent el nombre de persones que no coneixen –ni de lluny ni de prop– l’alegria i el goig de viure. 

En què consisteix l’experiència cristiana?
L’experiència cristiana consisteix, fonamentalment, en alimentar el nostre viure de Jesús i en Jesús
–descobrint la força que Ell ens ofereix per a transformar-nos, pas a pas i dia rere dia. 

Jesús infon sempre un desig immens de viure i de fer viure. Un desig de viure amb més veritat, amb més coherència, amb més amor, amb més donació, amb més generositat. 
Hi ha una qualitat de vida que molts ignoren i desconeixen i que només la gaudeixen aquells i aquelles que saben i que volen
–viure amb la senzillesa i la sobrietat de Jesús
–viure amb la seva mirada atenta al sofriment humà
–viure amb el seu desig d’una vida digna per a tothom
–viure amb la seva confiança introntollable en Déu.

Som d’aquests, nosaltres?
Quina qualitat de vida valorem, nosaltres?
–la dels diners egoistes
–o la de la fraternitat generosa?

Quina qualitat de vida valorem, nosaltres?