Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La Immaculada Concepció. Cicle C. 
Barcelona, dimarts, 8 de desembre 2015. 

Què ens recorda la festa de la Immaculada?
Ens recorda un dels dogmes que l’Església ens ensenya sobre Maria, la mare de Jesús.
Aquest dogma va ser definit pel papa Pius IX, el 8 de desembre de 1854. I ens indica la singular santedat de Maria, alliberada del pecat original en atenció als mèrits de Crist.

Independentment del que puguem pensar sobre aquest tema, una cosa hi ha ben clara: l’exemplaritat de Maria, motiu de pietat sincera i motiu de devoció profunda. I, sobretot, de conducta ètica, en una vida regida per la generositat i per l’amor fratern.

Aquest dogma va ser definit després de llargues discussions.
Ens cal evitar dues interpretacions incorrectes possibles d’aquest dogma.

Hem de recordar que “el pecat original” és la denominació que la teologia ha donat a la limitació inherent a la condició humana. 
Com es manifesta aquesta limitació?
Es manifesta en la privació de la gràcia volguda per Déu, en quan que el que regeix el nostre comportament habitual no és l’amor sinó els egoismes i la seva llei més aviat despòtica i humiliant.

L’altre interpretació incorrecte del dogma és la que pressuposa el “puritanisme grec” com a criteri determinant del pecat original. 
Pels grecs era la puresa i no la justícia el mitjà cardinal de Salvació.

Què és el que realment ens santifica i ens apropa a Déu? No és la puresa dels àngels. És la nostra identificació amb el sofriment de les persones.
Aquesta és la clau del veritable apropament a Déu.

Realment, ho som, nosaltres, de solidaris amb els que s’ho passen malament? 
Maria Santíssima ho era. 

I nosaltres, ho som?