Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XXVI de durant l’any. Cicle B

Barcelona, 30 de setembre de 2018

 

Què és el primer i més important per Jesús?

Dins del grup dels seus seguidors, el primer i més important és: oblidar-se dels propis interessos i ambicions i posar-se a servir col·laborant en el seu projecte de fer un món més humà.

Evidentment, això no resulta gens fàcil.

Perquè, a vegades, en comptes d’ajudar fem mal.

És el que preocupa a Jesús: que entre els seus hi hagi qui escandalitzi a un d’aquests petits que creuen o que ho intenten. Que entre els cristians hi hagi persones que amb la seva manera d’actuar facin mal a creients més dèbils i trontollants.

Jesús utilitza imatges extremadament dures per aconseguir que cadascú extirpi, arrenqui de la seva vida allò que s’oposa a l’estil de Jesús d’entendre i viure l’existència.

Perquè el que aquí està en joc és entrar en el regne de Déu o bé quedar-ne exclòs.

El llenguatge utilitzat aquí per Jesús és metafòric.

En concret:

la mà és símbol de l’activitat i del treball

Jesús utilitzava les seves mans per

-beneir

-curar

-tocar els exclosos segons la Llei.

És dolent, utilitzar les mans per

-ferir                                                                                                                    

-colpejar

-sotmetre o humiliar.

Per això diu Jesús: Si la teva mà et fa caure, talla-te-la i renuncia a actuar en contra de l’estil de Jesús.

També els peus poden fer mal i perjudicar si ens porten per camins contraris a l’entrega i al servei.

Jesús caminava per estar ben a prop dels més necessitats i per buscar als que estaven perduts.

Si el teu peu et fa caure, talla-te’l i abandona els camins errats que no ajuden a ningú a seguir a Jesús.

Els ulls representen els desigs i aspiracions de la persona. Però, si no miren les persones amb l’amor i la tendresa amb què les mirava Jesús.- acabarem pensant només en el nostre propi interès egoista.

Si el teu ull et fa caure arrenca-te’l i aprèn a mirar la vida de manera més evangèlica.

¿Com se li va acudir a Jesús aquesta figura tràgica i, al mateix temps còmica, d’un home sense braç, coix i amb un sol ull entrant en la plenitud de la vida?

Què va experimentar la gent en sentir-lo parlar així?

Com podem reaccionar avui nosaltres?

Per molt doloroses que siguin, si els cristians no fem opcions que assegurin la fidelitat màxima a Jesús.—el seu projecte salvador no s’obrirà pas mai camí en el món.

I nosaltres, en serem

els responsables

i els culpables.