Pensar com Jesús. Actuar com Jesús

Divendres Sant

Barcelona, 10 d’abril de 2020

Què és el més significatiu que ens ha deixat Jesús al final de la seva vida temporal? El més significatiu no se’ns presenta en forma d’una reflexió teològica. Jesús no fa discursos ni escriu libres, se’ns presenta com un relat històric.

Perquè el decisiu en la vida de Jesús - i en la nostra - no són les idees sinó els fets. Hi ha molts escriptors, predicadors, artistes, músics que s’han afanyat a fons per explicar la mort de Jesús. Però hi ha molts menys imitadors de l’exemple que ens va deixar Jesús.

El que pot salvar el món és explicar la vida de Jesús mitjançant la pròpia vida personal: la teva, la meva, la nostra; els teus fets, els meus, els nostres...

Pensar com Jesús. Actuar com Jesús. Això ens porta cap a la línia dels fets palpables, no de les idees teòriques sense eficàcia operativa.

Aquest relat de la Passió destaca la tremenda solitud de Jesús: l’abandonen tots els apòstols, el traeix Judes, Pere renega de la seva fe i de la seva relació amb Jesús, la multitud entusiasta ni l’anomena. Jesús resta sol del tot davant dels dirigents jueus que actuen enverinant el poble i forçant el Procurador romà perquè el condemni a mort. A la pitjor de les morts, mort de creu, la més horrorosa forma d’execució que hi havia aleshores.

Es destaca la llibertat de Jesús davant del tribunal religiós, la seva audàcia, perquè no tenia res a amagar o a dissimular. Jo sempre he parlat obertament - dirà-.

El relat s’esforça per deixar de cantó la responsabilitat de l’autoritat política. A Jesús se’l condemna per una ambició política que mai no va tenir ni mai no va demostrar. Els responsables de la mort en creu varen ser els sacerdots jueus.

Qui va matar Jesús? Els fanàtics de la religió jueva. La mort de Jesús no va ser un acte religiós, ni un cerimonial sagrat, ni un exemple de devoció o d’estètica o de bellesa.

La mort de Jesús va ser un crim legal. I, en conseqüència, va ser l’execució d’un condemnat injustament. Ens ha de quedar ben clar que la salvació que ens ofereix i ens aporta Jesús és laica. Per què laica? Perquè no està vinculada ni al Temple de Jerusalem, ni al sacerdoci jueu, ni al culte oficial.

Està vinculada a la llibertat profètica i a la transparència ètica d’un home que va existir i va viure pels altres. A favor dels altres. A favor nostre.

Només aquells que com Jesús busquen la veritat per damunt dels seus propis interessos egoistes.- humanitzen els món i el fan més habitable. La nostra societat continua necessitant amor i veritat.

Què significa concretar l’amor i la veritat? Significa generar esperança. No tota vida és motiu d’esperança convincent, d’esperança transformadora. Però sí que ho és aquesta vida de Jesús que per amor prengué damunt seu la creu i la mort, la ignomínia i el desastre.

Quina esperança generem nosaltres? És operativa i convençuda? Té capacitat realment transformadora? Som llevat vivent o podridura morta? Què som realment?