Diumenge 2on de Pasqua
Barcelona, 19 d’abril de 2020
Tots sabem què significa la paraula Pasqua. Probablement significa pas o trànsit. Les primeres generacions cristianes han entès la Pasqua com el pas de la mort a la vida. Aquest pas ens convida també a nosaltres a passar d’una vida vella i gastada a una vida renovada de soca-rel.
Pels primers cristians la Resurrecció de Crist ens ofereix una potent energia capaç de transformar el nostre viure sencer omplint-lo de nova vitalitat. Els relats evangèlics insisteixen precisament en aquesta meravellosa transformació que es produeix quan es troben amb el Ressuscitat.
Aquests homes tancats i reclosos a casa seva després de la mort del Mestre: passen de l’angoixa a la pau, de la por a l’alegria, de la covardia a l’anunci valent i decidit de l’Evangeli. I ara ve la gran qüestió: Cap a on hem de canviar nosaltres? Quin és el pas que més cal fer? En quina direcció s’ha de donar el canvi pasqual en les nostres vides? Aquí no hi ha escapatòria o excusa possible.
A alguns se’ns demana, tal vegada, passar d’una vida superficial i dispersa i desgavellada a una existència més autèntica i més coherent. Passar d’una actitud passiva o convencional cap a una actitud més creativa i més espontània, més valenta.
Potser per altres la Pasqua ha de ser el pas d’aquest home agressiu i ressentit que, sens dubte, hi ha en nosaltres, a un altre més acollidor i amorosit, més comprensiu i bon col·laborador. Passar d’aquest home intransigent i conflictiu a un altre més tolerant, comprensiu i pacificador.
Per altres, la Pasqua pot ser la crida a donar un pas seriós i ben donat en aquesta direcció: de recelós i solitari a confiat i amistós; d’acaparador i individualista a generós i solidari; d’invasor i antipàtic a respectuós i amable.
Probablement, per un altre Pasqua serà, tal vegada, una invitació a renovar la seva vida passant de l’home antipàtic i avorrit a ser una persona sensible, flexible i engrescadora. De l’home trist i crispat al serè i alegre; del pessimista i amargat a la persona amb esperança transcendent.
Segurament que a tots se’ns demana renovar la nostra actitud davant Déu.
Passar d ela por a la confiança, de la fugida a l’entrega, de l’arrogància a la senzillesa, de l’oblit a la pregària, de la increència a la fe.
Pasqua significa passar de la mort a la vida. Celebrar la Pasqua és viure en nosaltres un procés constant de renovació personal. Per on pensem començar?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.