Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge 2on de Pasqua

Barcelona, 19 d’abril de 2020

Tots sabem què significa la paraula Pasqua. Probablement significa pas o trànsit. Les primeres generacions cristianes han entès la Pasqua com el pas de la mort a la vida. Aquest pas ens convida també a nosaltres a passar d’una vida vella i gastada a una vida renovada de soca-rel.

Pels primers cristians la Resurrecció de Crist ens ofereix una potent energia capaç de transformar el nostre viure sencer omplint-lo de nova vitalitat. Els relats evangèlics insisteixen precisament en aquesta meravellosa transformació que es produeix quan es troben amb el Ressuscitat.

Aquests homes tancats i reclosos a casa seva després de la mort del Mestre: passen de l’angoixa a la pau, de la por a l’alegria, de la covardia a l’anunci valent i decidit de l’Evangeli. I ara ve la gran qüestió: Cap a on hem de canviar nosaltres? Quin és el pas que més cal fer? En quina direcció s’ha de donar el canvi pasqual en les nostres vides? Aquí no hi ha escapatòria o excusa possible.

A alguns se’ns demana, tal vegada, passar d’una vida superficial i dispersa i desgavellada a una existència més autèntica i més coherent. Passar d’una actitud passiva o convencional cap a una actitud més creativa i més espontània, més valenta.

Potser per altres la Pasqua ha de ser el pas d’aquest home agressiu i ressentit que, sens dubte, hi ha en nosaltres, a un altre més acollidor i amorosit, més comprensiu i bon col·laborador. Passar d’aquest home intransigent i conflictiu a un altre més tolerant, comprensiu i pacificador.

Per altres, la Pasqua pot ser la crida a donar un pas seriós i ben donat en aquesta direcció: de recelós i solitari a confiat i amistós; d’acaparador i individualista a generós i solidari; d’invasor i antipàtic a respectuós i amable.

Probablement, per un altre Pasqua serà, tal vegada, una invitació a renovar la seva vida passant de l’home antipàtic i avorrit a ser una persona sensible, flexible i engrescadora. De l’home trist i crispat al serè i alegre; del pessimista i amargat a la persona amb esperança transcendent.

Segurament que a tots se’ns demana renovar la nostra actitud davant Déu.

Passar d ela por a la confiança, de la fugida a l’entrega, de l’arrogància a la senzillesa, de l’oblit a la pregària, de la increència a la fe.

Pasqua significa passar de la mort a la vida. Celebrar la Pasqua és viure en nosaltres un procés constant de renovació personal. Per on pensem començar?