Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge III de Quaresma. Cicle A. 
Barcelona 19 de març de 2017. 

El primer que queda clar en aquest relat és
–el respecte
–l’acceptació
–i l’acollida humana de Jesús envers qualsevol persona.

Per què?
Perquè Jesús es troba amb una dona estranya, mentidera i forastera.

Una dona que és menystinguda i menyspreada per tres raons de pes:
–els homes la menyspreen com a dona
–els jueus l’odien com a samaritana
–les altres dones la miren malament perquè és i actua com a ‘fulana’.

Fixeu-vos en el canvi de perspectiva. A aquesta dona tan menystinguda Jesús li assegura que Ell li donarà una aigua que li saciarà totes les seves carències i anhels.
Jesús li diu tota la veritat, li descobreix la seva mentida. Però ho fa d’una manera que no l’acusa de res, ni li prohibeix res, ni li imposa res.
Jesús li ofereix saciar la set, immensa set sens dubte d’estima, de respecte i, sobretot, de sana estimació.

Segona gran ensenyança de Jesús:
A on cal adorar Déu?
Quina és la religió verdadera?
En què consisteix el culte autèntic?                                             

Les religions de tots els temps s’han preocupat de respondre aquestes qüestions.

Què hi diu Jesús?
Jesús diu que a partir d’aquest moment
–la verdadera religió
–el verdader temple
–el centre de tot
no estan ni en aquest lloc ni en aquell altre, ni en aquesta religió ni en aquella altra sinó que, la verdadera religió està en el cor de l’home. En la trobada amb l’altre.

És a dir, per ser més concrets:
La verdadera religió està on es reprodueix el que va succeir en l’encontre o trobada de Jesús amb la dona samaritana.

Jesús va realitzar el gran traspàs: de la religió exterior –temple i culte– a l’espiritualitat interior basada en el respecte, en l’acceptació, en l’acollida humana

És aquesta la nostra religió?
Què és el realment decisiu per Jesús?

No són ni les creences doctrinals ni les pràctiques de culte religiós.
El punt central, l’eix de la verdadera religió vol ser sempre, per Jesús, la millor relació possible entre les persones.

És aquest l’eix de la nostra religió?