"No ens podem imaginar una altra manera de viure que estimant Déu"

Santíssima Trinitat. Cicle A

Barcelona, 11 de juny de 2017

No volem viure la festa de la Trinitat apartant la mirada del món.

No podem estar alegres i celebrar la festa de Déu oblidant els seus fills i les seves filles avui mateix

torturats

terroritzats

violats

i degradats de mil maneres.

Necessitem creure en Déu Pare de tots els pobles i religions, força creadora que ens vol bé a tots. Roca ferma i sòlida on arrelar amb confiança i sense temor en aquests temps insegurs i brutals.

Necessitem creure en Jesús, Fill de Déu i germà nostre, que ens dignifica i ens salva. En Ell hi descobrim la fesomia i el cor de Déu. En Ell sentim Déu molt a prop, torturat i crucificat junt a tants d’altres.

A Ell ens volem agafar en aquest temps de confusió en el que se’ns vol enganyar de tantes maneres i de tantes maneres se’ns enganya.

Necessitem creure en l’Esperit transformador de Déu que no abandona mai a cap persona humana. Dador de vida i defensor de tots els pobres en aquests temps indefensos i desvalguts. Necessitem el seu recolzament per a no caure en la desesperança i la frustració.

Volem estimar Déu Pare estimant la vida i lluitant a favor de les seves criatures.

És millor construir que destruir.

És millor fer el bé que perjudicar.

És millor la pau que la guerra.

És millor acollir que refusar. >>

És millor besar que escopir.

És millor ser que no ser.

Volem estimar Jesús, Fill de Déu encarnat, defensant el seu projecte de vida.

Jesús l’anomenava el “Regne de Déu i la seva justícia”.

Un projecte tantes vegades

-oblidat

-traït

-desfigurat

-trivialitzat

-i prostituït pels que ens diem l’Església de Jesús.

Volem acollir l’Esperit Sant de Déu per mantenir sempre la nostra resistència davant els amos perversos del món.

Volem pensar, sentir i actuar contra els seus projectes de mort i menyspreu dels petits i menystinguts.

No ens podem imaginar una altra manera de viure que estimant Déu i desvivint-nos pel nostre proïsme desvalgut, oprimit i necessitat.

Només així assolirem la nostra pròpia humanitat de persones

bones

honrades

sense por a la bondat i a la tendresa.

És per aquests camins i actituds que podrem arreglar aquest món tan i tan desgavellat. Almenys, intentar-ho!