Diumenge V de durant l’any. Cicle B
Barcelona, 8 de febrer de 2015
Tota l’actuació de Jesús està sostinguda i explicitada per la gestualitat.
Hem de fixar-nos en el contingut dels seus gestos.
En el gest humà, les mans són d’una importància cabdal.
Les mans poden
– construir o destruir
– poden curar o ferir
– poden acaronar o colpejar
– poden acollir o refusar.
Les mans reflecteixen i expliciten el ser i el fer de la persona.
Per això els estudiosos analitzen les mans de Jesús en les que tant insisteixen els evangelistes.
Jesús toca els deixebles caiguts a terra per a retornar-los-hi la confiança: “Alceu-vos i no tingueu por” (Mt 17,6-7)
Quan Pere comença a enfonsar-se, li allarga la mà, l’agafa i li diu: “Home de poca fe, per què has dubtat?” (Mt 14,31)
Jesús és moltes vegades la mà generosa que
– alça
– infon força i confiança
– i posa dempeus la persona espantada.
Els evangelistes destaquen, molt especialment, els gestos de Jesús amb els malalts.
Són molt significatius els matisos expressats pels diferents verbs.
A vegades, Jesús agafa el malalt per arrencar-lo del mal.
En altres ocasions, imposa les seves mans en un gest de benedicció que transmet la seva força guaridora.
Amb molta freqüència estén la seva mà per tocar el malalt en gest
– de bon veïnatge
– de recolzament
– i de compassió activa.
Des d’aquestes claus interpretatives hem de llegir el relat de Cafarnaüm (Mc 1,31).
Jesús entra a l’habitació d’una dona malalta
– se li acosta
– li pren la mà
– i l’alça curada del tot.
Qui és Jesús per als cristians?
És la mà que Déu allarga a tota persona necessitada
– de força
– de recolzament
– de companyia
– de protecció
– de consol.
Aquesta és la més fonda i transformadora experiència del creient al llarg de la seva vida.
Què en fem de les nostres mans?
Com les utilitzem?
A qui ajudem?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.