Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L’Assumpta. Cicle B
Barcelona, dissabte, 15 d’agost de 2015

En proclamar Maria assumpta al cel, el poble cristià afirma que és tot l’home qui se salva i no solament la seva ànima. 
Als primers cristians, la idea de la separació entre cos i ànima els hi era totalment estranya. 
En parlar de Salvació de l’home, pensaven en tota la persona humana, perquè tota ella és obra de Déu i estimada per Ell amb un amor que és afirmació de la seva permanència salvadora. 

Què és estimar?
Estimar és dir-li a un altre: “No vull que et moris mai.”
Proclamar –com fem avui– Maria de Natzaret glorificada en cos i ànima, és una bella manera de dir que Déu està interessat en la Salvació de l’home que és cos, ànima i sentiments. Tot alhora.

I, per tant, una Església que es limités a la salvació de les ànimes deixaria de ser cristiana. 
La fe cristiana no vol despullar-nos del cos, sinó revestir-lo d’immortalitat. 
De manera que tot el que hi ha en nosaltres de caduc i moridor sigui absorbit per una vida immarcescible. 2a Co 5,4
Una vida eternament feliç, com ens ho recorda Blai Pascal en el famós text del Memorial: “Éternellement en joie par un seul jour d’exercice sur la terre.”
Eternament joiosos per un sol dia de lluita a la terra.

Tot això és bo recordar-ho i fer-ho avinent a aquelles persones que diuen escandalitzar-se quan hom els predica que l’evangeli demana als cristians:
–que facin política
–que s’arrisquin a fer política
–que lluitin per la decència de la política
–que aportin la seva col·laboració en la construcció d’una societat més justa, més lliure, més humana per a tothom. 

En Jesucrist, Déu s’ha fet el gran aliat de la vida dels homes, el gran company. 
D’aquesta vida que vivim en el cos i en l’ànima; en el cor i en els sentiments; en el temps i en l’eternitat. 
Aquesta vida que assolí plenament Maria de Natzaret: la primera cristiana, la primera Salvada.