Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge II d’Advent. Cicle C. 
Barcelona, 6 de desembre de 2015. 

Ni les intrigues del Procurador romà –Pilat– ni les manipulacions d’Antipes o d’Herodes no arribaven al desert.
Tampoc el soroll del Temple de Jerusalem ni els negocis dels terratinents de Galilea.

Segons Isaïes, què era el desert? Era el millor lloc per obrir-se a Déu i per iniciar la conversió, el canvi de vida de cara al bé.
Segons el profeta Osees és al desert a on Déu parla al cor.
És encara possible escoltar avui aquest Déu en el desert?

En el desert només es viu de l’essencial; no hi ha lloc per a l’innecessari, pel superflu.
S’hi escolta la veritat de Déu millor que en els centres comercials.
En el desert tampoc hi ha lloc per a l’autoengany i la complaença personal.
El desert apropa més a Déu que no pas el Temple de Jerusalem del que tan orgullosos n’estaven els jueus.

Quan la veu de Déu ens ve del desert no ens arriba distorsionada
–pels interessos econòmics
–per les mentides polítiques
–per les conveniències religioses
–per la comèdia humana, que gairebé sempre ho enreden i emboliquen tot.

És una veu neta que ens parla de l’essencial, no de les nostres
–disputes
–intrigues
–estratègies
–enveges
–ressentiments.

En què consisteix l’essencial?
L’essencial consisteix en molt poques coses. Només les necessàries. Així és el missatge de Joan:
“Poseu-vos davant de Déu i reconegueu el vostre error. Sospiteu de la vostra pretesa innocència. Aneu a l’arrel.”

Cadascú és còmplice de les injustícies i egoismes que hi ha en nosaltres mateixos.
Cada creient tenim alguna cosa a veure amb la infidelitat de l’Església a l’Evangeli.
En el desert, el decisiu és cuidar la vida. Vet aquí la nostra primera responsabilitat.

Si jo no canvio per millorar, què estic aportant a la transformació de la societat?
Si jo no em converteixo a l’Evangeli, com contribueixo a la conversió de l’Església actual?

Enmig del soroll, l’agitació, la informació i difusió constant de missatges
–qui s’aturarà a escoltar la veu del desert?
–qui ens parlarà de l’essencial?
–qui obrirà camins a Déu en aquest món histèric i descentrat?

Per exemple, tu mateix, jo mateix, nosaltres mateixos.
Fer-ho està al nostre abast, perquè només depèn de nosaltres mateixos.