Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

6è diumenge de Pasqua. Cicle B
Barcelona, 10 de maig de 2015

Les primeres generacions cristianes cuidaven molt l’alegria.
Els hi semblava impossible viure d’una altra manera.
Les cartes de Sant Pau que circulaven per les comunitats repetien una i altra vegada la invitació a “estar alegres en el Senyor”.
L’evangeli de Sant Joan posa en boca de Jesús aquestes paraules inoblidables: “Us he parlat perquè la meva alegria estigui en vosaltres i la vostra alegria sigui plena.”

Què ha pogut passar perquè la vida dels cristians aparegui avui davant de molts com una realitat
–trista
–avorrida
–i penosa?

En què hem convertit l’adhesió a Jesucrist ressuscitat?
Què ha sigut d’aquesta alegria que Jesús contagiava als seus seguidors?
A on està avui?

L’alegria no és quelcom secundari en la vida d’un cristià.
És un tret característic
–un tret essencial
–una manera d’estar en la vida: l’única manera de seguir i de viure Jesús.

Aquesta alegria del creient
–no és fruit d’un temperament optimista
–no és el resultat d’un benestar tranquil
–no s’ha de confondre amb una vida sense problemes ni conflictes.

Tots ho sabem: un cristià experimenta la crua duresa de la vida amb la mateixa contundència i fragilitat que qualsevol ésser humà.
El veritable secret d’aquesta alegria està en un altre horitzó. Pau diu que és una “alegria en el Senyor” que es viu estant arrelats en Jesús.
Joan encara diu més: “és la mateixa alegria de Jesús dins nostre.”

Aquesta alegria no es viu d’esquena a les sofrences que hi ha en el món. Ben al contrari: es converteix en principi d’acció contra la tristesa.
Poques coses farem més grans i evangèliques que alleujar el sofriment de les persones contagiant alegria realista i esperança transcendent.

Què és el que nosaltres contagiem?