Vés al contingut

Divendres Sant 2019. Cicle C.
Barcelona, 19 d’abril 2019.

D’entrada, un advertiment: Res del que jo ara us diré és més important que tot el que acabem de llegir i d’escoltar. Les paraules llegides i devotament escoltades són santes. Les paraules que jo us diré són simplement humanes. I, per tant, limitades i pobres; discutibles i caduques.

Com va viure Jesús les seves últimes hores? Quina va ser la seva actitud en el moment de l’execució? Els evangelis no es detenen a analitzar psicològicament els seus sentiments. Senzillament, ens recorden que Jesús va morir tal com havia viscut.

Lluc, per exemple, ha volgut destacar la bondat de Jesús fins al final: el seu veïnatge amb els que pateixen, la seva extraordinària capacitat de perdonar, segons el seu relat, Jesús va morir assassinat però estimant.

Enmig de la gentada que observa el pas dels condemnats camí de la creu, unes dones s’apropen a Jesús plorant. No poden veure’l sofrir d’aquesta manera tan cruel i tan humiliant. Jesús es gira cap a elles i se les mira amb la mateixa tendresa que les havia mirat sempre i els hi diu: “No ploreu per mi. Ploreu més aviat per vosaltres i pels vostres fills.” Així va Jesús cap a la creu: pensant més en aquelles pobres mares que en el seu propi sofriment personal.

Falten poques hores pel desenllaç final, per la seva mort. Des de la creu només s’escolten els insults d’alguns i els crits de dolor dels seus dos veïns també crucificats. De sobte, un d’ells s’adreça a Jesús: “Recorda’t de mi” – li diu. La resposta de Jesús és immediata: “Avui mateix estaràs amb mi en el Paradís.”

Jesús sempre ha fet el mateix: pensar en el bé dels altres, escombrar les pors, infondre confiança en Déu, contagiar esperança, encomanar alegria. I així ho segueix fent fins al final.

El moment de la crucifixió és inoblidable. Mentre els soldats romans el van clavant a la creu, Jesús diu: “Pare, perdoneu-los perquè no saben el que estan fent.” Així és Jesús. Així ha viscut sempre: oferint als pecadors el perdó del Pare, sense que se’l mereixin. Segons Lluc, Jesús mor demanant al Pare que segueixi beneint els que el crucifiquen, que segueixi oferint el seu amor, el seu perdó, la seva pau a tots els homes, fins i tot als que el refusen.

No és gens estrany que Pau de Tars convidi als cristians de Corint a que descobreixin el misteri que s’amaga en el Crucificat: “En Crist estava Déu reconciliant el món amb si mateix, no tenint en compte les transgressions dels homes.” D’aquesta manera està Déu en la creu: no acusant el món dels seus pecats, sinó oferint-li el seu perdó.

És això el que celebrem i agraïm durant aquesta setmana. Com ho pensem agrair, nosaltres?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.