Vés al contingut

Diumenge 4t de Pasqua. Cicle A
Barcelona, 11 de maig de 2014

L’evangeli de Joan ens presenta Jesús amb imatges originals i formoses.
Vol que els seus lectors –nosaltres avui– descobreixin que només Jesús pot respondre plenament a les necessitats més fonamentals de la persona humana.
Qui és Jesús?
Jesús és el pa de vida: qui s’alimenta d’Ell no tindrà fam.
Jesús és la llum del món: qui el segueixi no caminarà ni a les palpentes ni a la foscor.
Jesús és el Bon Pastor: qui escolti la seva veu, trobarà la vida eterna.

Entre aquestes imatges, n’hi ha una, humil i gairebé oblidada, que ens ofereix un contingut profund.
“Jo sóc la porta” –ens diu Jesús.
Així és Jesús: una porta oberta.
Qui El segueix creua una llinda que el condueix a un món nou. És a dir: a una nova manera d’entendre i de viure la vida.

L’evangelista ens ho explica en tres punts essencials.

Primer: Qui entri per mi, se salvarà.
– La vida té moltes sortides
– No totes porten a l’èxit ni ens garanteixen la vida plena.
Qui d’alguna manera entén Jesús i tracta de seguir-lo està entrant per la porta encertada. No malmetrà la seva vida. Se salvarà.

Segon: L’evangelista diu quelcom més. Qui entra per Jesús podrà sortir i entrar. Té llibertat de moviments. Entra en un espai on pot ser lliure, ja que només es deixa conduir per l’Esperit de Jesús. No és el país de l’anarquia o del llibertinatge.
Entra i surt passant sempre a través d’aquesta porta que és Jesús.

Tercer: L’evangelista ens ofereix un altre detall: qui entri per aquesta porta, que és Jesús, trobarà bones pastures. No passarà ni fam ni set. Trobarà aliment sòlid i abundant per a poder viure.
Crist és també la porta per la que hem d’entrar avui els cristians si volem revifar la nostra identitat.

Un cristianisme format per batejats que es relacionen amb un Jesús mal conegut, vagament recordat, afirmat de manera abstracte, un Jesús mut que no diu res essencial al món d’avui, un Jesús que no toca els cors... és un cristianisme sense futur.

Només Jesucrist ens pot conduir a un nivell nou de vida cristiana millor fonamentada, motivada i nodrida per l’evangeli.
Cadascun de nosaltres podem contribuir a què en l’Església dels pròxims anys se’l senti i se’l visqui de manera més viva i apassionada.
Podem fer que l’Església sigui més de Jesús
– més viva
– més autèntica
– més suggestiva
– més seductora

De què depèn que això sigui veritat?
Depèn de tu.
Depèn de mi.
Depèn de nosaltres.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.