Jesús no seleccionava els seus convidats. Corpus

Corpus. Cicle B.
Barcelona, 7 de juny de 2015.

Nosaltres parlem de “Missa” o “d’Eucaristia”.
Però, els primers cristians l’anomenaven “el sopar del Senyor” o, fins i tot, “la taula del Senyor”.
Tenien encara molt present que celebrar l’Eucaristia no és sinó actualitzar el sopar que Jesús va compartir amb els seus deixebles el vespre abans de la seva execució.

Però aquell últim sopar va ser, de fet, l’últim d’una llarga cadena de dinars i sopars que Jesús acostumava a celebrar amb tota mena de persones.
Els àpats tenien entre els jueus un caràcter netament sagrat que avui a nosaltres se’ns escapa i no el captem.
Per a una ment jueva, l’aliment ve de Déu.
Per això, la millor manera de prendre’l és asseure’s a la taula en actitud d’acció de gràcies i compartint el pa i el vi com el que realment som: germans.
El menjar no era solament per alimentar-se. Era el millor moment per a sentir-se tots units i en comunió amb Déu, sobretot el dia sagrat del dissabte.

Per això els jueus no s’asseien a taula amb qualsevol.
En concret, no es menjava amb estranys o desconeguts.
I encara menys amb pecadors, impurs o gent menyspreable.

Per contrast, l’actuació de Jesús va resultar sorprenent i escandalosa.
Per què?
Perquè Jesús no seleccionava els seus convidats.
S’asseia a taula amb publicans, deixava que se li apropessin prostitutes i gent de mal viure, menjava amb gent impura -segons la llei jueva- i amb marginats de tota mena.

Acollia aquestes persones no com a moralista rigorós sinó com a veritable amic.
La seva taula, quan la tenia, estava oberta a tothom, sense excloure ningú.
El seu missatge era ben clar i engrescador: En el cor de Déu tothom hi té lloc.

Després de 20 segles de Cristianisme, l’Eucaristia pot semblar avui una celebració pietosa reservada només a persones modèliques, exemplars i virtuoses.
Sembla que només puguin combregar gent d’ànima pura.
Però, com sempre, com en temps de Crist, la taula del Senyor està oberta i és accessible a tots i a totes.

Quins són els veritables destinataris de l’Eucaristia?
Per a qui és l’Eucaristia?
L’Eucaristia és per a persones abatudes i humiliades que anhelen i necessiten un respir i la pau.
L’Eucaristia és per a pecadors que busquen la reconciliació i el perdó, el consol i l’estímul per a practicar el bé i les bones obres.
L’Eucaristia és per a persones que malviuen amb el cor destrossat i tenen fam d’amistat i d’amor.

Jesús no ve ni roman a l’altar de les nostres esglésies pels justos sinó pels pecadors.
Jesús no s’ofereix als que estan bons o s’ho pensen, sinó als malalts i desesperançats.
Jesús ens acull sempre. No perquè ho meresquem, sinó perquè el necessitem.

En som conscients nosaltres, d’això?
Sabem i volem agrair-ho?
De quina manera i amb quin esperit combreguem nosaltres?
La comunió ens fa sentir germans universals?
Realment ens hi comportem