Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

L’Ascensió del Senyor. Cicle B

Barcelona, 13 de maig de 2018

 

Cap a l’any 9 abans de Crist, els pobles grecs de la província romana de l’Àsia van prendre el determini  de canviar el calendari.

En endavant, la història de la Humanitat no es comptaria a partir de la fundació de Roma com fins aleshores sinó a partir del naixement de l’emperador August.

La raó per fer-ho era de pes.

Perquè els havia sigut Bona Notícia per a tothom ja que havia portat la pau introduint en el món un ordre nou.

August era el gran benefactor i salvador.

 

Els cristians començaren a proclamar un missatge molt diferent:

“La Bona Notícia no és August sinó Jesús.”

Per això l’evangelista Marc va titular així el seu evangeli: “Bona Notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu.”

I per això, en el seu evangeli, el manament final del Ressuscitat és aquest: “Aneu pel món sencer i proclameu la Bona Nova.”

Bona Notícia és una realitat que, enmig de tantes experiències dolentes, porta a la vida de la gent una esperança nova i regeneradora.

Les bones notícies

-aporten llum

-desvetllen l’alegria

-donen un nou sentit a tot i a tothom

-animen a viure d’una manera més oberta i més fraterna.

Tot això i més és Jesús.

Però... ¿com proclamar-lo avui com a Bona Notícia?

Podem explicar doctrines sublims sobre Jesús: En Ell està la salvació de la humanitat, la redempció del món, l’alliberació  definitiva de la nostra esclavitud, la divinització de l’ésser humà.

Tot això és ben cert.

Ara bé: no és suficient.                                                                                                                                          

Perquè no és el mateix exposar veritats quin contingut és teòricament bo pel món.- que fer que la gent pugui experimentar a Jesús com una realitat nova i bona en la seva pròpia vida.

No és difícil d’entendre perquè la gent sentia a Jesús com a Bona Notícia. Perquè tot el que Ell deia i feia els feia bé.

Concretament:

-els treia la por a Déu

-els feia sentir la seva misericòrdia

-els ajudava a viure compresos i perdonats.

Tota la seva manera de ser i de fer eren realitats bones per a tots

-era compassiu i proper

-acollia els més oblidats

-abraçava els més petits

-beneïa i curava els malalts

-es fixava i atenia els desenganyats/desesperançats

Tota la seva actuació introduïa en la vida de les persones realitats bones:

-la salut

-el perdó

-la veritat

-la força interior

-l’esperança

En resum: era una gran sort trobar-se amb Ell!

 

Què introduïm nosaltres en la vida del nostre pròxim?

¿Penseu que és una gran sort trobar-se amb nosaltres com ho era trobar-se amb Jesús?

¿La claror i la llum del nostre cor es tradueix en el somriure franc, amable i obert a tothom, encara que no se’l mereixin però – segur, seguríssim -, el necessiten?

Què vols irradiar amb cara de pomes agres?

I, a qui?