Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XI de durant l’any. Cicle C. 
Barcelona, 12 de juny de 2016. 

Una dona pecadora està tocant Jesús.
La reacció del fariseu Simó és
–d’indignació
–i d’escàndol.
Aquella dona és una indesitjable.

En canvi, la reacció de Jesús és
–d’acollida
–i de comprensió
perquè només veu en ella una persona necessitada d’amor, de reconciliació i de pau.

Aquesta actitud de Jesús ens hauria de fer reaccionar i obrir els ulls davant dels que els hi neguem el dret d’apropar-se a Jesús. 
Entre aquests grups n’hi ha un del que els cristians gairebé ni ens atrevim a parlar. És el món dels homosexuals i de les lesbianes. 

Un món que les esglésies han preferit, gairebé sempre, silenciar mentre socialment eren objecte de
–distorsions
–menyspreus
–i persecució.

Ni una paraula d’esperança per a ells. Només condemnes, befes i anatemes per a reduir-los a la foscor, al silenci i al menyspreu. 

¿A on han pogut escoltar una paraula amable que els fes sentir cridats al Regne de Déu?
Quan han pogut saber que Déu és també pels indesitjables de la societat?
Qui els ha obert la porta de l’Evangeli?

També els homosexuals i les lesbianes tenen dret a l’Evangeli encara que aquesta simple afirmació soni de manera estranya i escandalosa a les oïdes de bastants cristians. 
Les comunitats cristianes ens hem de preguntar quina ajuda hem ofert a aquests homes i dones per créixer en maduresa humana i responsabilitat cristiana. 

¿Quin missatge han pogut escoltar de nosaltres per a poder viure la seva homosexualitat des d’una actitud responsable i creient?
No podem adoptar una actitud de condemna i de refús ni es pot jutjar una persona únicament des de la seva sexualitat. 

De què es tracta aquí?
D’anunciar i d’oferir a aquestes persones la possibilitat de què descobreixin en Jesucrist
–la seva pròpia dignitat
–l’acceptació responsable de la seva condició
–i l’acollida alliberadora que els nega gairebé sempre la societat.

Com ens comportem nosaltres amb aquestes persones
–com jutges implacables
–o com germans i amics?