Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge 1r d’Advent. Cicle C. 
Barcelona, 29 de novembre de 2015. 

A què es va dedicar Jesús?
Jesús no es va dedicar a explicar cap doctrina religiosa. No era aquest el seu objectiu. 
Jesús parlava d’un esdeveniment que ja estava succeint: Déu ha entrat al món
–Déu vol que les coses canviïn
–Déu busca que la vida sigui més digna i feliç per tothom. 
Jesús anomena això el Regne de Déu.

Cal estar atents a la seva vinguda. Cal viure desperts
–obrir els ulls del cor
–desitjar, ardentment, que el món canviï i millori
–creure en aquesta bona notícia
–canviar de manera de pensar i d’actuar
–viure buscant i acollint el Regne de Déu.

No és gens estrany que al llarg de l’Evangeli escoltem o llegim tantes vegades la seva crida insistent i reiterativa
–“vigileu”
–“estigueu atents a la seva vinguda”
–“visqueu desperts”
Aquesta és la primera actitud de qui es decideix a viure com Jesús i segons els seus passos. 

Viure desperts significa:
–no caure en l’escepticisme, la indiferència, el tant se me’n dóna de com va o no va el món.
–no permetre que el nostre cor s’endureixi.
–no limitar-nos a les queixes, a les crítiques i condemnes, al fanatisme cec i empobridor. 
Cal desvetllar activament la nostra esperança.

Viure desperts significa:
–viure de manera més lúcida i no deixar-nos arrossegar per la insensatesa i poc seny.
–atrevir-nos a ser diferents i treballar desinteressadament pel bé de tots.

Viure desperts significa:
–viure amb passió la petita aventura de cada dia.
–no desentendre’ns egoistament de qui ens necessita.
–seguir fent aquests petits gestos que en aparença no serveixen per a res però que, de fet, recolzen l’esperança de les persones i fan la vida un xic més amable i atractiva. 

Viure desperts significa:
–desvetllar la nostra fe.
–buscar Déu en la vida i des de la vida.
–intuir-lo ben a prop de cada persona, pensi el que pensi i sigui com sigui.
–descobrir Déu atraient-nos cap a la felicitat eterna.
–viure pendents no sols dels nostres projectes –tantes vegades discutibles– sinó atents al gran projecte de Déu.

Són realment aquestes les nostres actituds?
I si ho són, en què es nota?
Quines són les proves reals del nostre cristianisme diari?
Penseu que podrien ser ajuda per algú?