"Estimar-se és combregar-se l’un a l’altre"

Diumenge XXVII de durant l’any. Cicle B

Barcelona, 7 d’octubre de 2018

Qui ens dirà la veritat real del matrimoni?

Potser els serials radiofònics i televisius?

Potser les novel·letes romàntiques?

Potser la pornografia, cara o barata?

Serials, novel·letes i revistes atien

-el consum massiu

-busquen el negoci, no la veritat.

Per tant

enganyen

engatussen

distorsionen

menteixen.

A l’essència de l’amor matrimonial hi pertanyen dues actituds bàsiques.

Primera: el només tu.

Segona: tu per sempre més.

És a dir:

exclusivitat.—el només tu

i permanència.—tu per sempre més.

Cosa que als ulls de qualsevol enamorat apareix ben clara.

Però també hi pertany un altre tret que fàcilment passa desapercebut

-el d’una renovació constant

-i un desenvolupament inacabable.

Això, cal treballar-ho.

L’amor sempre demana més.

D’aquí que el sentit de permanència del que parla Jesús potser no es refereix tant a la possibilitat de separar-se d’uns esposos.- com a la necessitat de desplegar les possibilitats d’enriquiment del seu amor, com a un desenvolupament de la seva creativitat.

Què és l’amor?

L’amor és creació constant

-d’una persona

-d’una parella

-d’una família

-d’una obra

-d’un poble.

Casar-se és entrar a compartir aquest procés de desenvolupament sense fi, de desenvolupament inesgotable.

Casar-se és ajudar-se recíprocament a ser cada dia més algú que compti i amb qui els altres puguin comptar.

Hi ha una falsificació de l’amor. Una falsificació que està a l’ordre del dia, que consisteix en.- no ajudar l’altre a créixer sinó aprofitar-se d’ell en vistes a nodrir el propi egoisme.

Aquesta caricatura de l’amor sempre acabarà fracassant.

Un canvi de parella pot donar momentàniament la il·lusió d’una recuperació, però... si no es canvia la manera concreta d’enfocar l’amor, la nova experiència no serà més que una altra topada amb el mateix egoisme corruptor de sempre.

Què és estimar-se?

Estimar-se és combregar-se l’un a l’altre

i agradar-se en tot moment

i procurar comprendre’s

i perdonar incansablement

i dir-se de mil maneres que s’estimen

i esforçar-se a mirar la vida en la mateixa direcció

i compartir les tasques de casa

i voler sentir la pròpia alegria a mercè de l’alegria de l’altre.

És aquest l’amor que viuen i contagien les nostres parelles?

Només tu

i tu per sempre més.