Vés al contingut

Diumenge XXX de durant l’any. Cicle B

Barcelona, 28 d’octubre de 2018

En els seus inicis, al Cristianisme se’l coneixia com “el camí” (Fets 18, 25-26)

Més que entrar en una nova religió, fer-se cristià era trobar el camí encertat de la vida, tot seguint les petjades de Jesús.

És suficient estudiar de prop la vida de les primeres comunitats cristianes per adonar-se i per comprovar que “ser cristià” significa per a ells: seguir a Crist.

Això és el fonamental.

Això és l’insubstituïble.

Però avui les coses han canviat. Per què han canviat?

El cristianisme ha conegut, durant aquests 20 segles, un desenvolupament doctrinal molt important i, a més, ha generat una litúrgia i un culte molt elaborats.

Fa ja molt temps que el cristianisme és considerat com una religió entre les altres.

Per això, no és gens estrany trobar-se avui amb persones que se senten cristianes senzillament

-perquè estan batejades

-perquè accepten, més o menys, la doctrina oficial de l’Església

-perquè compleixen els seus deures religiosos

encara que mai no s’hagin plantejat la vida com un seguiment real i compromès de Jesucrist.

Aquest fet, avui bastant generalitzat, hauria sigut del tot inimaginable en els primers temps del cristianisme.

Per què inimaginable?

Perquè hem oblidat que ser cristià és

-seguir a Jesucrist

-moure’s

-donar passos

-caminar

-construir la pròpia vida seguint les petjades del Mestre.

En què es queda el nostre cristianisme?

En una fe teòrica, una fe inoperant, una pràctica religiosa estèril que no canvia res ni transforma ningú.

Ens hem fet la nostra idea del cristianisme.- que alguns defensen amb rabiós fanatisme – davant d’altres actituds possibles.

Però aquesta fe no transforma ni millora la nostra vida, ni la personal ni la comunitària, perquè no és seguiment lleial i real de Crist.

Estem cecs i no veiem on es troba l’essencial de la fe cristiana.

L’episodi de la curació del cec de Jericó és una urgent invitació a sortir de la nostra ceguera.

Al començament, aquell home està assegut arran del camí.

És un home

-desorientat

-fora de la bona ruta

-sense capacitat per a seguir Jesús.

Guarit de la seva ceguera per Jesús, al cec no solament recobra la visió, sinó que es converteix en un verdader seguidor del Mestre.

Aquest és el guariment que nosaltres necessitem.

Què és el decisiu per Jesús?

-la integritat de la vida

-la felicitat de les persones

-la dignitat d’aquelles que, els oficialment bons, els hipòcrites i fariseus de sempre, consideren i tenen per indignes i criticables.

Vet aquí la nostra feina:

-contribuir a la integritat de la vida

-contribuir a la felicitat de les persones

-contribuir a la dignitat dels més pobres i desgraciats.

Què fem per a contribuir-hi eficaçment?

Fer-ho és seguir els passos de Jesús.

Els seguim o no els seguim?

Aquesta és la qüestió cristiana.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.