Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

1r diumenge de Quaresma. Cicle C. 
Barcelona, 14 de febrer de 2016. 

El relat de les temptacions de Jesús en el desert, què ens presenta?
Ens presenta no una història, sinó un misteri. 
Quin misteri?
El misteri insondable de la llibertat.

Llibertat constantment amenaçada per la triple temptació del poder
–el poder del benestar: convertir les pedres en pa
–el poder de dominació: manar en el món sencer
–el poder religiós: caure des de dalt del temple com plogut del cel.

Jesús va veure clarament que pel camí del poder no és possible dur a bon port la missió que ell ha de realitzar en aquest món. 
Per què?
Perquè Jesús no ha vingut a sotmetre, sinó a humanitzar als que sempre estem assetjats pel perill més gran: la deshumanització.

La proposta de Satan ha sigut genialment formulada pel poema del Gran Inquisidor de Dostoievski: “La pitjor ignorància dels homes és desconèixer que només assoliran la felicitat quan se sotmetin.”  
Quin és l’ideal de les religions (també de l’Església)? Que la gent se sotmeti i calli.

En canvi, l’ideal de Jesús és que la gent, les persones, s’humanitzin, és a dir: que siguin lliures; que no estiguin lligades a res ni a ningú.
Són dos projectes de felicitat diametralment oposats i pràcticament contradictoris. 
La Quaresma és el temps oportú per a veure quin d’aquests dos projectes dóna ple sentit al projecte de vida que cadascú ha fet seu.

¿Què és el que de fet preferim i hem escollit:
–ser dominats pels poders mundans
–dominats per l’ànsia de benestar
–dominats per l’ànsia de poder
–dominats pel poder religiós

O bé
–ser lliures segons l’esperit
–ser lliures segons la solidaritat generosa i desinteressada?

Sobre quin d’aquests fonaments construïm la nostra vida personal i comunitària?