L'escandalós és Déu al servei dels homes. Dijous Sant

Dijous Sant. Cicle B
Barcelona, 2 d’abril de 2015

Als creients –començant pel capellans– ens amenaça un greu perill. El de pensar que tot això que ens llegiran i ens predicaran ja ho sabem.
Però una cosa és saber-ho, tenir-ne notícia i una altra de ben diferent
–viure-ho
–comprometre’ns
–posar-hi el coll
I aquí fallem.
De seguida veurem perquè.

Hi ha, en aquest fragment evangèlic una realitat tan senzilla i exemplar com incomprensible i escandalosa.
Què és el senzill?
L’exemple d’humilitat, de servei i d’amor que Jesús dóna al deixebles en rentar-los els peus.

Què és l’incomprensible? Què és l’escandalós?
El que, de fet, s’amaga darrera d’aquest servei d’amor.
I és de gran importància entendre això últim.
Per què?
Perquè si no s’entén això, tot el relat es queda en gest pietós, en bon exemple com tants d’altres de la bona gent.

De què es tracta aquí?
Jesús li diu a Pere: “El que jo faig, tu no ho entens ara.”
I després diu a tots: “Compreneu el que he fet amb vosaltres?”
Queda ben clar que, segons el criteri de Jesús, el que allà va passar resultava difícil d’entendre.
A Pere, per exemple, no li entrava al cap. I era una realitat tan i tan important que Jesús li diu: “Si no et rento els peus, no tens res a veure amb mi.”
Què vol dir això?
Que la cosa era tan seria que allà es jugava el ser o no ser del que Jesús volia.

Jesús afirma que Ell és “el Mestre i el Senyor”, és a dir, el que segons aquella cultura
–té el control
–té el domini sobre els altres
–té l’autoritat per decidir.
El Senyor, designava l’amo i senyor dels criats i els esclaus.
Designava, l’Emperador.
Designava, Déu.

Doncs bé, l’incomprensible i l’escandalós és que Jesús en fer el que va fer aquella nit, en realitat, el que va dir va ser això: “Si el Senyor es posa als vostres peus, amb això vull dir-vos que per damunt de l’home, ni Déu!”
Per què?
Perquè Déu en Jesús s’ha fos amb l’ésser humà.

Conseqüència pràctica: el Déu de Jesús i la religió de Jesús és al servei de l’ésser humà, a tot allò humà.
Només hi ha un camí per arribar a Déu.
Quin?
–arribar a l’home
–servir l’home
–estimar l’home, començant pels que necessiten més ajuda, perquè són els més desgraciats i els més oblidats.
En ells ens hi espera Déu.
Sabrem acollir-los?

No ens fem il·lusions, no visquem enganyats: si no els acollim amb el cor obert mai no trobarem el Déu real, el Déu autèntic, el Déu de la Redempció, el Déu cristià.
I si no trobem el Déu autèntic, què som?
–som unes nul·litats
–som uns ningú
–som uns renegats.