Vés al contingut

Diumenge XV de durant l’any. Cicle B

Barcelona, 15 de juliol de 2018

De què ens preocupem els cristians?

Els cristians ens preocupem molt de què l’Església pugui comptar amb els mitjans adequats per a poder complir eficaçment la seva tasca evangelitzadora.

Concretament:

-mitjans econòmics

-poder social

-plataformes eficients, etcètera

Ens sembla el més normal del món.

Ara bé: ¿en què pensa Jesús quan envia els seus deixebles a prolongar la seva missió?

Pensa, no en el que s’han d’emportar, sinó en el que no s’han d’endur.

Sembla un contrasentit, oi?

L’estil de vida que els hi proposa és tant i tant desafiant i provocatiu que ben aviat les successives generacions cristianes el van suavitzant.

Què n’hem de fer avui d’aquestes paraules de Jesús?

-esborrar-les de l’evangeli?

-oblidar-les del tot i per sempre?

-tractar de ser, també avui, fidels al seu esperit exigent?

Jesús demana als seus deixebles que no prenguin amb ells ni diners ni provisions.

El món nou que Jesús busca i pretén no es construeix amb diners.

El seu projecte Salvador no el tiraran endavant els més rics..- el tiraran endavant i el faran créixer la gent senzilla que sàpiga viure amb poques coses, amb molt poques coses. Per què?

Perquè han descobert l’essencial. I, què és l’essencial?

El Regne de Déu i la seva justícia.

Ni tan sols portaran sarró. Perquè l’obsessió per la seguretat i pel futur no és bona companyia: ens fa cecs i acaparadors.

Els seus seguidors, aniran descalços, com les classes socials més oprimides de Galilea.

No portaran sandàlies.

Tampoc túnica de recanvi per a protegir-se del fred de la nit.

La gent els ha de veure identificats amb els últims de l’escala social.

Si s’allunyen dels pobres, no podran anunciar la Bona Notícia de Déu als més necessitats i desvalguts.

Pels veritables seguidors de Jesús no és dolent perdre:

-el poder

-la seguretat

-el prestigi social que hem tingut quan l’Església ho dominava i ho controlava tot.

Perdre tot això fins i tot pot ser una benedicció si ens condueix cap a una vida més fidel a Jesús.

De fet, el poder no transforma els cors; i la seguretat del benestar, ens allunya dels pobres; i, el suposat prestigi, ens fa uns ridículs imprescindibles.

Jesús imagina els seus seguidors i deixebles d’una altra manera.

Els imaginava:

-lliures de lligams i dependències

-identificats amb els últims

-amb la confiança posada totalment en Déu

-guarint els que pateixen

-buscant la pau per a tothom.

Només així pot introduir-se en el món el projecte Salvador de Jesús.

Hi estem d’acord, nosaltres, o no hi estem d’acord?

Quines proves en tenim?

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.