Diumenge de Rams. Cicle C.
Barcelona, 14 d’abril de 2019
Un negre espiritual canta: “Hi eres tu quan el duien a la creu?”. En aquells moments ningú no l’entén. No el podien entendre Herodes ni Pilat. Ells estaven tan agafats al poder material que la pretensió de Jesús els semblava ridícula.
Tampoc no l’entenien els grans sacerdots i els mestres de la Llei que, quan Jesús proclamava l’amor de Déu, veien que perillava la tirania que ells exercien sobre les consciències de la gent. Tampoc no l’entenia aquella gentada que havia passat en poc temps d’aclamar-lo com a rei a rebutjar-lo cridant: Crucifiqueu-lo! Tampoc no l’entenien els qui es burlaven d’ell. Tampoc no l’entenia aquell malfactor, crucificat amb ell: “No ets el Messies, tu? Salva’t a tu mateix i a nosaltres!”
Però enmig d’aquest desori, les paraules de Jesús ho clarifiquen tot: a les dones que ploren, ell les consola; ls que el torturaven, ell els perdona; al malfactor penedit li diu: “Avui seràs amb mi al Paradís.”
I enmig de tanta incomprensió, mor amb la confiança plena en el Pare: “Confio el meu alè a les Vostres Mans.” Aquesta és la confiança que hauríem de viure nosaltres. La vivim?
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.