Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XII de durant l’any. Cicle B

Barcelona, 24 de juny de 2018

 

No sembla gens versemblant que en el petit i tranquil llac de Galilea es desencadenés un huracà de tal magnitud que posés en seriós perill a uns homes avesats al mar.

Què és el que ens interessa aquí?

Aquí no ens interessa saber si Jesús va fer o no va fer un miracle.

El que aquí ens interessa és la informació que se’ns dóna per comprendre i viure millor la fe en Jesús.

És normal que tinguessin por uns homes abocats a una situació greu, a un perill de mort.

No es veu que Jesús els hagués de renyar, per això. El que allà va passar es comprèn quan hom s’adona que Jesús associï la por a la manca de fe.

El decisiu per Jesús, en aquest relat, és que la manca de fe no consisteix en l’error o en la immoralitat, sinó en deixar-se endur per la por.

L’enemic número u de la fe no és l’error, sinó la por.

Perquè la por paralitza la capacitat de pensar correctament. I més encara, la possibilitat real de dir el que es pensa.                                                                                                                       

La por ens condemna al silenci estèril. I, a més, ens perverteix. Perquè ens fa injustament forts davant dels dèbils i ens fa dèbils davant del forts, dels poderosos i dels dèspotes.

Quan s’arriba a aquest enviliment ja no és Jesús qui condueix la nostra vida.

En tal situació, la nostra existència és joguina d’interessos inconfessables.

Per què?

Perquè no ens governa la veritat sinó la covardia.

 

Quina és la nostra opció habitual

la veritat

o bé la covardia?

Quina és?

Josep Llunell