Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge III de Quaresma

Barcelona, 15 de març de 2020

Avui Déu a molts els resulta un ésser estrany. Quan entren en una església o assisteixen a una celebració religiosa tot els sembla artificial i buit. El que escolten se’ls fa llunyà, incomprensible. Tenen la impressió de què tot el que està lligat amb Déu és infantilisme, immaduresa, un món il·lusori a on hi falta el sentit de la realitat.

Moltes d’aquestes persones que ja no creuen en el Déu de la seva infantesa acceptarien de bell nou a Déu si el descobrissin com a Realitat alegre que sosté, alena i omple de vida.

Però, pot trobar-se de nou a Déu un cop la persona s’ha allunyat de tota religiositat? És possible una nova experiència de Déu? Buscar però... cap a on?

Alguns busquen proves. Exigeixen garanties. Pretenen controlar Déu com si es tractés d’un objecte de laboratori. Però Déu es troba en un altre pla més profund. A Déu no se’l pot empresonar amb la ment. Qui el busca per l’estreta via de la raó corre el risc de no trobar-lo mai. Precisament per això, alguns pensen que Déu no està al seu abast. Però Déu està molt més a prop del que sospitem està dins nostre. O el trobem en el fons del cor o no el trobarem enlloc.

Si jo m’obro, Ell no es tanca. Si jo escolto, Ell no calla. Si jo confio, Ell m’acull. Si jo m’entrego, Ell em sosté. Si jo em deixo estimar, Ell em salva.

Tal vegada l’experiència més important per trobar-se de nou amb Déu sigui sentir-se a gust amb Ell, percebre’l com a presència amorosa que m’accepta tal com sóc.

Quan una persona sap el que és sentir-se a gust amb Déu, a pesar de la seva mediocritat i del seu pecat, difícilment l’abandona. Recordem la paraula de Jesús a la samaritana: “Si coneguessis el do de Déu, li demanaries de beure i Ell et donaria aigua viva.”

Moltes persones estan abandonat avui la fe sense haver assaborit mai a Déu. Si coneguessin el que és trobar-se a gust amb Ell, el buscarien amb veritable delit i profit.